Agenda

dimecres  19 setembre 2018
18 h
Debat Aspectes ètics de la intel·ligència artificial

dimecres  19 setembre 2018
19.30 h
Lliurament de premis de la IX edició del concurs ‘Un mar de paraules’

dimecres  19 setembre 2018
9.20 h
Ponència: «De Fabra a l’enginyeria lingüística»

dijous  20 setembre 2018
14 h
Acte inaugural del 19è Congrés Internacional de Museus d’Història de la Medicina 

dijous  20 setembre 2018
19 h
Conferència: Salut, clima i planeta

dijous  20 setembre 2018
9.45 h
Jornada sobre nous reptes en química: nanovesícules i control integrat de plagues

divendres  21 setembre 2018
19.30 h
Conferència La llengua catalana abans i després de Fabra

divendres  21 setembre 2018
21 h
Conferència Pompeu Fabra i un col·laborador llagosterenc del Diccionari general de la llengua catalana

dissabte  22 setembre 2018
11 h
Centenari de Xavier Carbó Maymí

dimecres  26 setembre 2018
10.30 h
Metnet


:: Més activitats ::
 
11/09/2018
L’activitat política de Pompeu Fabra centra la commemoració de la Diada a l’IEC

«No podem destriar el Fabra lingüista del Fabra polític o senzillament ciutadà. Tant en el vessant professional com en el més estrictament personal Fabra ha estat sempre un servidor de la nació catalana indestriablement». Amb aquestes paraules es va expressar Joan Martí i Castell, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’IEC, en el discurs que va pronunciar en l’acte de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans. També hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’Institut, i Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament.

Pompeu Fabra: un exemple infrangible de lleialtat nacional és el títol de la intervenció de Joan Martí i Castell, en què va destacar la relació que tenien per a Fabra els conceptes de llegua i nació, així com la seva activitat política. «Fabra superà la concepció que un idioma és sobretot un mitjà de comunicació i en remarcà el caràcter vertebrador d'un poble. La potència i la unitat de la llengua es corresponen amb la potència i la unitat de la nació».

Martí i Castell va iniciar i acabar el seu discurs «amb el record i la companyia moral dels perseguits, dels exiliats i dels empresonats injustament, perquè defensen legítimament la causa sobiranista», i va parlar també del paper que ha de tenir l’Institut d’Estudis Catalans «davant una situació excepcional». «L'Institut d'Estudis Catalans ha estat, és i ha d'ésser un de sol, i ha estat, és i ha d'ésser de tots, així com la llengua catalana és una de sola i és de tots els qui la tenen com a pròpia, sense excepció», va afirmar.

Sobre «la funció de l’Institut en relació amb l’horitzó de plenitud i llibertat que s’albira per a Catalunya» també en va parlar Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va destacar que «l’IEC és un dels forjadors de la identitat nacional de Catalunya i dels Països Catalans» i que, com a institució arrelada al país, «s’ha manifestat en més d’una ocasió sobre els drets inalienables que sovint li eren trepitjats, especialment els referits a la llengua, però també altres drets que els països democràtics tenen reconeguts, com el de manifestar la seva voluntat política sense impediments i per les vies acceptades universalment».

Per al seva banda, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, es va referir a Pompeu Fabra, com «el mestre que mai no deixa d’aprendre, un exemple dels nostres mestres». Bargalló va recordar que «hem passat un any molt dur, també a l’escola», però ha volgut ressaltar que «demà comencem un altre curs» amb la «voluntat de bastir una ciutadania crítica». El conseller va tancar la intervenció dient que «ens veurem demà i cada dia construint aquest futur immediat que ens espera, que no és un altre que la República catalana».

L’IEC obre les portes per celebrar la Diada

Com cada any, l’IEC va obrir les portes per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Es van poder visitar lliurement les exposicions «Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans» i «Pompeu Fabra. Una llengua completa», i hi va haver visites guiades a l’edifici de la Casa de Convalescència i al jardí Mercè Rodoreda.

Després del discurs de Joan Martí i Castell, es va fer un homenatge a la trobada, del 1939, entre Pompeu Fabra i Pau Casals a Prada, amb la interpretació d’El cant dels ocells de Pau Casals, la Suite per a violoncel sol núm. 3 de J. S. Bach i el cant d’Els segadors per part de Marçal Ayats.

Podeu veure el vídeo de l'acte en aquest enllaç: https://youtu.be/lQ6Z6j6v80w

Discurs de Joan Martí i Castell

Parlament de Joandomènec Ros

Reportatge fotogràfic: http://bit.ly/2Qonz4X


 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Hilari Raguer

Escrits dispersos d’història

 

Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana


 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència