Agenda

dilluns  21 gener 2019
18.30 h
Conferència Ciència i tecnologia a Catalunya, avui i demà: Where next for Catalonian Science?

dilluns  21 gener 2019
19 h
Conferència del cicle Gòtic a l’abast

dilluns  21 gener 2019
19 h
Conferència de Jordi Caballé sobre les aportacions del Premi Nobel Paul Romer

dimecres  23 gener 2019
19 h
Conferència Física a tot arreu: fins i tot a l’òpera

dijous  24 gener 2019
18.30 h
Presentació del llibre: Paisatges després de la batalla: geografies de la crisi immobiliària

dijous  24 gener 2019
19 h
Conferència del cicle Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

divendres  25 gener 2019
10 h
II Jornada del Corpus Textual de la Catalunya Nord

dissabte  26 gener 2019
18 h
Club de lectura 

dilluns  28 gener 2019
18 h
Seminari Raimon Bonal

dilluns  28 gener 2019
19 h
Conferència del cicle Romànic a l’abast


:: Més activitats ::
 
11/09/2018
L’activitat política de Pompeu Fabra centra la commemoració de la Diada

«No podem destriar el Fabra lingüista del Fabra polític o senzillament ciutadà. Tant en el vessant professional com en el més estrictament personal Fabra ha estat sempre un servidor de la nació catalana indestriablement». Amb aquestes paraules es va expressar Joan Martí i Castell, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’IEC, en el discurs que va pronunciar en l’acte de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans. També hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’Institut, i Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament.

Pompeu Fabra: un exemple infrangible de lleialtat nacional és el títol de la intervenció de Joan Martí i Castell, en què va destacar la relació que tenien per a Fabra els conceptes de llegua i nació, així com la seva activitat política. «Fabra superà la concepció que un idioma és sobretot un mitjà de comunicació i en remarcà el caràcter vertebrador d'un poble. La potència i la unitat de la llengua es corresponen amb la potència i la unitat de la nació».

Martí i Castell va iniciar i acabar el seu discurs «amb el record i la companyia moral dels perseguits, dels exiliats i dels empresonats injustament, perquè defensen legítimament la causa sobiranista», i va parlar també del paper que ha de tenir l’Institut d’Estudis Catalans «davant una situació excepcional». «L'Institut d'Estudis Catalans ha estat, és i ha d'ésser un de sol, i ha estat, és i ha d'ésser de tots, així com la llengua catalana és una de sola i és de tots els qui la tenen com a pròpia, sense excepció», va afirmar.

Sobre «la funció de l’Institut en relació amb l’horitzó de plenitud i llibertat que s’albira per a Catalunya» també en va parlar Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va destacar que «l’IEC és un dels forjadors de la identitat nacional de Catalunya i dels Països Catalans» i que, com a institució arrelada al país, «s’ha manifestat en més d’una ocasió sobre els drets inalienables que sovint li eren trepitjats, especialment els referits a la llengua, però també altres drets que els països democràtics tenen reconeguts, com el de manifestar la seva voluntat política sense impediments i per les vies acceptades universalment».

Per al seva banda, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, es va referir a Pompeu Fabra, com «el mestre que mai no deixa d’aprendre, un exemple dels nostres mestres». Bargalló va recordar que «hem passat un any molt dur, també a l’escola», però ha volgut ressaltar que «demà comencem un altre curs» amb la «voluntat de bastir una ciutadania crítica». El conseller va tancar la intervenció dient que «ens veurem demà i cada dia construint aquest futur immediat que ens espera, que no és un altre que la República catalana».

L’IEC obre les portes per celebrar la Diada

Com cada any, l’IEC va obrir les portes per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Es van poder visitar lliurement les exposicions «Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans» i «Pompeu Fabra. Una llengua completa», i hi va haver visites guiades a l’edifici de la Casa de Convalescència i al jardí Mercè Rodoreda.

Després del discurs de Joan Martí i Castell, es va fer un homenatge a la trobada, del 1939, entre Pompeu Fabra i Pau Casals a Prada, amb la interpretació d’El cant dels ocells de Pau Casals, la Suite per a violoncel sol núm. 3 de J. S. Bach i el cant d’Els segadors per part de Marçal Ayats.

Podeu veure el vídeo de l'acte en aquest enllaç: https://youtu.be/lQ6Z6j6v80w

Discurs de Joan Martí i Castell

Parlament de Joandomènec Ros

Reportatge fotogràfic: http://bit.ly/2Qonz4X


 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins

Eva Serra

La formació de la Catalunya moderna (1640-1714)

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència