Notícies i actualitat
La historiadora Eva Serra va morir el 3 de juliol a Barcelona. Nascuda l’any 1942, era doctora en història per la Universitat de Barcelona (UB) i s’havia especialitzat en història agrària de Catalunya i en història de les institucions catalanes dels segles XVI i XVII. Era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2002. La cerimònia de comiat va tenir lloc al tanatori de les Corts el dijous 5 de juliol.
Eva Serra va exercir la docència en diverses universitats catalanes i va treballar en editorials com ara Salvat, Edicions 62 i Gran Enciclopèdia Catalana. Era professora emèrita del Departament d’Història Moderna de la UB. Va participar en diversos grups d’investigació i és autora de nombrosos llibres i articles científics, com La Guerra dels Segadors, La revolució catalana de 1640 i el quart volum de l’obra Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, entre d’altres. Va col·laborar en obres col·lectives com a especialista en el segle XVII i en història agrària de l’edat moderna. També és autora de l’estudi sobre les vicissituds de la cultura pactista catalana del volum corresponent als segles XVI i XVII de l’obra col·lectiva Història de la cultura catalana. Va rebre el Premi Justícia de Catalunya 2008, juntament amb Eduard Enrech i Larrea, degà dels jutges de Lleida.
Tal com recorda l'historiador Tomàs de Montagut, membre també de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, l'obra d'Eva Serra « és el resultat de plantejaments de llarga durada que han estat ben innovadors pel que fa a la valoració de les institucions politicoadministratives de Catalunya de l’època i la incardinació d’elles en una societat catalana (...) És un punt de referència obligat per a tot estudiós de la història moderna de Catalunya».
Nota de Tomàs de Montagut en record d’Eva Serra (Barcelona, 1942‐2018)