Notícies i actualitat
En el context europeu medieval i modern, l’edifici dels banys dits «àrabs» de Girona —avui un dels més visitats de la ciutat— és un monument únic. Cap altra ciutat europea no conserva un edifici de bany de l’edat mitjana en l’estat d’autenticitat del de Girona, malgrat la restauració que ha patit i en la qual va intervenir l’Institut d’Estudis Catalans i Josep Puig i Cadafalch. Xavier Barral, historiador de l’art i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, li ha dedicat un llibre, que ha estat editat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.
Els Banys «Àrabs» de Girona és la primera monografia raonada que es dedica a aquest edifici —la seva història medieval, la restauració moderna, l’arquitectura i l’escultura— i el situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals. Rics i pobres es trobaven als banys, per higiene, per plaer i per desig de sociabilitat: era un lloc de llibertat, de conjures i d’amor.
Abans del segle XIX, els banys públics de la Girona medieval eren desconeguts, potser perquè l’edifici formava part d’un convent de monges caputxines i no se’l distingia des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l’origen a la cultura musulmana.
A l’època medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, d’esplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats. Només s’ha conservat el de Girona i s’ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció d’un edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo d’escultura al final del segle XIII.
Aquest edifici singular no era excepcional a l’època, ja que el bany era un hàbit corrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmana com per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors, els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podia trobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot, en algunes cases particulars. Però l’edifici gironí és excepcional avui tant per l’estat de conservació com per la documentació que l’acompanya i que demostra, per exemple, que també els jueus es banyaven, en dies i hores determinats, en aquest edifici gironí.