Notícies i actualitat
Carrega més notícies
Torna a les notícies
L'IEC acull la jornada «Invasions biològiques, punt de trobada entre recerca i gestió»
22/11/2017
Ahir va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans la XIV Jornada del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), que va versar sobre les invasions biològiques.
La benvinguda va ser a càrrec de Javier Retana, director del CREAF; Joan Pino, president de la ICHN, i Josep Clotet, president de l’SCB.
A la jornada van intervenir Daniel Sol, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) al CREAF; Laura Cardador, investigadora del Center for Biodiversity and Environment Research de la Universitat College de Londres; Ignasi Bartomeus, investigador de l’Estación Biológica de Doñana (EBD); Joan Pino, investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona; Montserrat Vilà, investigadora de l’EBD; Núria Roura Pascual, professora i investigadora de la Universitat de Girona (UdG) i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya; Emili García Berthou, investigador i professor de la UdG; Emma Cebrián, professora i investigadora de la UdG i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB); Carles Ibáñez, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries; Frederic Bartumeus, del CEAB i del CREAF; Ricard Casanovas, del Departament de Territori i Sostenibilitat de Generalitat de Catalunya; Antoni Munné, de l’Agència Catalana de l’Aigua; Montse Vilà, de l’EBD, i Maria Guirado, de la Diputació de Girona.
La XIV Jornada del CREAF, l’SCB i la ICHN va reunir un bon conjunt d’investigadors i gestors mediambientals interessats en les invasions biològiques que van reflexionar sobre la integració de la recerca i la gestió per a abordar millor el problema.
Les invasions biològiques són un component del canvi global: han causat l’extinció de moltes espècies i sovint alteren el funcionament dels ecosistemes, amb uns grans costos econòmics i socials. Com hem de reaccionar davant d’aquest problema? La majoria coincidiríem a dir que cal erradicar aquestes espècies o, almenys, controlar-les. També, que cal prevenir l’entrada d’espècies potencialment perilloses. Tanmateix, això obre interrogants metodològics, ecològics, econòmics i, fins i tot, socials. Podem aspirar a erradicar o fins i tot a controlar les invasions biològiques? És sempre convenient dur a terme aquest control? Podem aplicar realment polítiques de prevenció i d’erradicació primerenca? Els científics han progressat molt en la resolució d’aquests interrogants. Per exemple, sabem que perquè una espècie s’estableixi i tingui un impacte al territori no només compta que l’espècie i l’hàbitat tinguin unes característiques específiques, sinó que també cal tenir en compte les decisions humanes, que poden afavorir involuntàriament l’acoblament dels nouvinguts al nou entorn. El repte ara és aplicar aquests coneixements per a resoldre el problema i crear una complicitat més gran entre els mons de la recerca i la gestió.