Notícies i actualitat
El 6 i el 13 de juliol, el claustre de l’IEC va acollir els dos primers concerts del cicle Música al claustre, enguany dedicat als «Cent anys del llegat científic i musical de Felip Pedrell». Des del 2012, l’IEC organitza el cicle de concerts Música al claustre per recuperar la tradició musical entre les activitats de les antigues acadèmies de Barcelona.
El primer concert es titulava «L’estil i el llegat als seus deixebles: l’òpera, el lied i la cançó» (vegeu-ne les fotografies) i va ser a càrrec de la soprano Maria Teresa Garrigosa-Massana i del pianista Emili Blasco. La segona actuació, «L’estudi i la transcripció dels repertoris històrics» (vegeu-ne les fotografies), va ser dirigida per Josep Cabré. Les peces musicals de Francisco Guerrero, Mateu Fletxa el Vell o del Llibre Vermell de Montserrat, entre d’altres, van ser interpretades per les sopranos M. Elena Medina i Cecilia Mazzufero, el contratenor Ernesto Ruiz, el tenor Martí Buil i el baix Tomàs Maxé.
El proper concert se celebrarà el 14 de setembre sota el títol «La puresa de la música instrumental», a càrrec del Trio Arriaga, format pel pianista Daniel Ligorio, el violinista Felipe Rodríguez i el violoncel·lista David Apellániz. El cicle de concerts clourà el 22 de novembre amb l’actuació de la soprano Marta Mathéu i el pianista Albert Guinovart, amb l’actuació «La dimensió europea de Felip Pedrell». Els concerts tindran lloc a l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i les entrades, que costen deu euros, es poden adquirir per Internet o a taquilla una hora abans del concert. Consulteu el programa complet del cicle Música al claustre.
En l’organització del cicle Música al claustre col·laboren el Museu de la Música de Barcelona, que aporta els instruments històrics que permeten reviure el so de l’època, i l’Academia Europaea.
Pedrell, polifacètic i capdavanter
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922) va ser compositor, musicòleg, pedagog i crític musical, i capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya. Va establir contactes amb la música estrangera en diversos viatges a Itàlia i a França, que van definir-lo com a compositor de música culta i popular. Va fundar els estudis musicològics a l’Estat espanyol, i com a compositor va crear òperes (I Pirinei i La Celestina, 1902; El comte Arnau, 1904), poemes simfònics (La veu de les muntanyes,1877), sarsueles (La guardiola, 1873), obres religioses (Al·leluia, 1865) i composicions de cambra (Gaillarde, 1879). Entre altres treballs musicològics, va publicar el Diccionario técnico de la música (1894) i el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles (1894-1897). També va editar música antiga culta o popular (Salterio sacro-hispano, 1892-1905; Cancionero musical popular español, 1919-1922), les obres completes de Tomás Luis de Victoria (1902-1912) i els madrigals i la missa de rèquiem de Joan Brudieu (en col·laboració amb Higini Anglès, 1927). Renovà el llenguatge musical i va ser l’iniciador d’un teatre líric nacional hispànic. Els seus deixebles van ser Enric Granados, Manuel de Falla i Robert Gerhard; en l’aspecte musicològic, Higini Anglès, i en el folklòric, Nemesio Otaño i José Antonio Donostia.