Agenda

dissabte  19 agost 2017
9 hores
XXXII Jornada d’Agricultura de la ICEA a Prada: «Fauna salvatge, espècies invasores i activitat agrària: problemes i polítiques»


:: Més activitats ::
 
13/06/2017
L’IEC presenta la Gramàtica a l’Alguer i inicia els contactes per crear-hi una delegació

Antoni Torre, Maria Josep Cuenca, Mario Bruno, Joandomènec Ros i Francesc Ballone, durant la presentació | Foto: Joan Elies Adell

El 12 de juny, la biblioteca Rafael Sari de l’Alguer va acollir la presentació de la Gramàtica de la llengua catalana, que va ser a càrrec de Maria Josep Cuenca i Francesc Ballone, membres de la Secció Filològica, i en la qual van intervenir Mario Bruno, síndic de l’Alguer; Antoni Torre, delegat de l’IEC a l’Alguer, i Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va aprofitar la visita a la ciutat italiana per a reunir-se amb el síndic amb l’objectiu de posar en marxa un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de l’Alguer, que cedirà uns locals del Palau Serra a l’IEC perquè hi estableixi la seu de la delegació a l’Alguer. El president de l’Institut es va reunir, també, amb el vicerector del Departament d’Arquitectura, Disseny i Urbanística de l’Alguer, Bruno Billeci.

Els trets algueresos dins la Gramàtica

Tot i que la Gramàtica no fa un recull exhaustiu dels trets del català que es parla a l’Alguer, sí que en registra alguns, una part dels quals és compartida amb altres parlars i una altra és exclusiva de l’Alguer.

Entre els del primer grup, per exemple, hi ha el manteniment de la n en el plural de mots com home ―és a dir, hòmens―, o la primera persona del present d’indicatiu, tal com es fa en els parlars de les Balears ―cant, tem o dorm. Altres característiques compartides són l’ús del verb ser com a auxiliar dels temps de perfet ―per exemple, hi són entrats tots―, l’ús de l’article definit masculí lo o l’ús de manco (menys) i l’adverbi almanco (almenys).

Els trets exclusivament algueresos són bàsicament fonètics: la pronunciació [n] de -ny ―per exemple, any pronunciat an―; la inserció d’una vocal de suport [i] en certs contactes entre dues consonants de dos mots diferents ―per exemple, amic meu es pronuncia amic[i]meu―, o la pronúncia d’una r com a [l] ―fornet pronunciat fo[l]net. La Gramàtica també registra, entre altres coses, els possessius mia, tua i sua i l'alternança entre què i qui en interrogacions ―com per exemple, Qui cosa voleu?

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Martí Teixidó

Pedagogia, ara

 

Enric Ortega i Gonzàlez

Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis