Notícies i actualitat
Fragments de memòries autobiogràfiques, dietaris i cartes, desfilen al costat de discursos, manifestos i informacions periodístiques, i concatenen, al llibre Testimonis de la Catalunya contemporània (1875-1986), els relats dels fets més rellevants de la història de Catalunya d’entre els anys 1875 i 1986 explicats des de diversos punts de vista. La selecció dels cent vint-i-cinc textos que el componen ha estat a càrrec d’Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.
Testimonis de la Catalunya contemporània (1875-1986) posa el lector en contacte directe amb la matèria primera que els historiadors solen utilitzar en les seves síntesis interpretatives, i promou una reflexió històrica basada en els testimonis. Els textos es presenten en ordre cronològic i van acompanyats d’una introducció que els contextualitza i ajuda a comprendre’ls. El primer text és un relat de l’arribada d’Alfons XII des de l’exili a Barcelona a càrrec del republicà Conrad Roure; l’últim, la transcripció d’una conferència que Pasqual Maragall va pronunciar a l’Ateneu Barcelonès sobre els beneficis que calia esperar per a Bacelona i Catalunya dels futurs Jocs Olímpics de 1992. L’obra inclou, entre d’altres, la denúncia de Valentí Almirall de l’adulteració de les eleccions als anys vuitanta del segle XIX; la carta de Rubió i Lluch a Marcelino Menéndez Pelayo sobre com va viure la Setmana Tràgica de 1909, o el relat dels fets de maig de 1937 per part de l’escriptor Joan Sales i adreçat al seu amic Màrius Torres.