Notícies i actualitat
«El Noucentisme: assaig de revisió de les seves circumstàncies històriques» és el títol del discurs d’ingrés a la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC que Jordi Casassas va pronunciar el 8 d’octubre passat a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut. En un acte presidit per Josep Massot, president de la Secció, Casassas va justificar el tema escollit per la voluntat de revisar una trajectòria personal, tant investigadora com intel·lectual, que es concreta en «l’estudi de la Catalunya del nou-cents i els seus condicionants generals, històrics i geogràfics». Un període, el Noucentisme, que per a Casassas «constitueix un dels tres elements culturals polítics fonamentals de la nostra particular trajectòria contemporània», en referència al Romanticisme, al Noucentisme i al marxisme.
Jordi Casassas és doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona, on actualment és catedràtic d’aquesta especialitat i també responsable de la Càtedra Lluís Companys de Drets Humans. Va ser codirector del Diccionari d’historiografia catalana i de la col·lecció «Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català». Dirigeix la revista Cercles. Revista d’Història Cultural i és portaveu del Grup d’Estudis d’Història Cultural i dels Intel·lectuals, vinculat a la Universitat de Barcelona. És president de l’Ateneu Barcelonès des del 2014, institució sobre la qual ha publicat els llibres L’Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies (La Magrana, 1986) i Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006). Ha publicat també Entre Escil·la i Caribdis: el catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX (La Magrana, 1990), una obra fonamental per a entendre el passat del catalanisme abans dels primers èxits electorals i, més recentment, ha coordinat l’obra Les identitats a la Catalunya contemporània (Galerada, 2009). Per l’obra El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats va rebre el Premi Ramon Trias Fargas el 2004.