Notícies i actualitat
El dret a decidir, la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, la ciutadania en un hipotètic estat català, les relaciones amb la Unió Europea i el «model català» de gestió tributària són alguns dels aspectes que ens els darrers mesos s’han debatut en el si de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC per tal d’analitzar els avantatges i les dificultats de constituir Catalunya en un estat. Amb l’objectiu d’aportar elements de reflexió crítica al debat, es van encarregar diferents ponències a especialistes en el camp de les ciències socials, que ara estan recollides, en català i en anglès, en el web Perspectives d’estat. Una visió crítica.
El web, que s’anirà actualitzant amb noves aportacions, inclou els articles següents:
- «El dret a decidir. Una proposta de construcció jurídica», de Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’autora conclou que «el fet que la ciutadania de Catalunya pugui votar a favor de si vol constituir un nou estat independent no té cap impediment constitucional a Espanya. L’impediment és polític i, probablement, de poca solidesa de la cultura democràtica del país».
- «La viabilitat d’una Catalunya independent segons la seva hisenda», de Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Segons l’autora, «la independència de Catalunya conduiria a la desaparició del dèficit fiscal, per la qual cosa hi hauria un guany o dividend econòmic del voltant del 8 % del PIB. No obstant això, també és cert que la Generalitat hauria d’assumir noves competències que comportarien més despeses, com ara l’administració de la seguretat social o assumptes exteriors».
- «Qui serien els ciutadans d’un hipotètic estat català? Una proposta democràtica, nacionalista i liberal sobre la ciutadania», de Pau Bossacoma, doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra. L’autor analitza qui podrien ser els ciutadans d’un hipotètic estat català «esdevingut d’una secessió democràtica, unilateral, pacífica i en un context que possibiliti el respecte dels drets fonamentals de les persones».
- «Escenaris jurídics per a les relacions de la Unió Europea amb els nous estats sorgits d’un procés de secessió d’un estat membre», d’Alfonso Gonzàlez Bondia, professor de la Universitat Rovira i Virgili. L’autor afirma que «no és rigorós afirmar rotundament que la creació d’un nou estat en el si de la Unió Europea en comportarà l’exclusió definitiva i, per tant, el trencament entre ambdós».
- «Els nous reptes de l’Administració tributària», de Joan Iglesias Capella, director del Programa per a la definició d’un nou model d’Administració tributària per a Catalunya. Per a l’autor, «des de la perspectiva de la nova fiscalitat catalana, el fet de disposar d’una administració tributària pròpia constitueix un objectiu estratègic de primera magnitud» i apunta que «el model d’administració tributària s’hauria de fonamentar en la cooperació entre els diversos actors del sistema fiscal: contribuents, empreses, intermediaris fiscals, organismes públics, forces de seguretat i autoritats judicials».
En la pàgina web de l’IEC també es poden consultar les ponències recollides en el document Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur, i els vídeos i textos de les conferències d’experts al voltant de la sobirania pronunciades en el marc de l’Institut d’Estudis Catalans.