Notícies i actualitat
En un país petit i divers com Catalunya, el territori i l’urbanisme són estratègics. La situació actual de Catalunya, però, és complexa. Per a Josep Maria Llop, president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el país «camina cap a un procés de sobirania i millora constitucional dins un context de crisi econòmica estructural i de crisi dels valors de les formes derivades de la transició i l’autonomia», i aquestes circumstàncies han obligat a replantejar les estructures administratives que han governat el país des de la transició. Amb l’objectiu de formular propostes de futur en relació amb el model territorial i urbanístic de Catalunya, el juliol del 2012 la SCOT va posar en marxa el Fòrum 2012 Catalunya 21. Territori i Urbanisme. Estat i alternatives, una plataforma de pensament, diàleg, debat i proposta en què van participar tres-cents experts, aplegats en dotze grups de diàleg. El resultat és el Document d’alternatives, que recull dues-centes cinquanta-cinc propostes, estructurades en cinc línies estratègiques i trenta propostes prioritàries.
El Fòrum 2012 Catalunya 21. Territori i Urbanisme. Estat i alternatives es va cloure el 27 de maig amb la celebració del fòrum congrés Alternatives al Territori i l’Urbanisme de Catalunya, una sessió participativa en la qual es van discutir les trenta propostes prioritàries del Document d’alternatives i se'n va establir la prioritat. Els moderadors de l’acte van ser Josep Maria Llop, president de la SCOT; Juli Esteban, arquitecte i urbanista, i Irene Navarro, ambientòloga i consultora en paisatge, participació i sostenibilitat local.
Un full de ruta per als ciutadans
El Document d’alternatives és, segons la SCOT, «una proposta oberta a la societat». D’aquesta manera, més enllà de ser aplicable per les institucions i administracions públiques, «ha de ser un full de ruta per als ciutadans de Catalunya i ha d’oferir un programa que permeti millorar l’urbanisme i l’ordenació del territori». De fet, bona part dels grups de diàleg del Fòrum apunten la ciutadania com a agent que ha de tenir un paper clau en el disseny i el desenvolupament d’actuacions, si bé «encara és massa aviat per veure si pot esdevenir una alternativa real a la dicotomia administració-sector privat que ha governat el territori les darreres dècades». «En tot cas», s’afirma en el Document d’alternatives, «sembla evident que estem en una cruïlla transcendent: si la societat civil té un paper clau en les polítiques territorials, s’avançarà cap a un model més participatiu i si ho fa únicament el lliure mercat caminarem cap a un model privatitzador».