Notícies i actualitat
Aquari de la Ciutadella, segons publicitat de l'època El dijous, 15 de gener, a les set del vespre, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona), se celebrarà la conferència «El primer parc científic de Barcelona? La transformació de la Ciutadella (1872-1917)», que serà a càrrec de Laura Valls, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i Oliver Hochadel, de la Institució Milà i Fontanals (IMF). Aquesta conferència és la segona del cicle Natura i ciència al parc: continuïtats i discontinuïtats de les ciències naturals a la Ciutadella, organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC, i servirà per a analitzar la història de les ciències naturals al parc de la Ciutadella i conèixer altres casos europeus amb l’objectiu d’aportar elements per a debatre sobre els usos que es poden donar actualment al patrimoni científic del parc. En aquesta sessió s’explicarà com la Ciutadella va passar de ser el parc higiènic del 1872, de Fontserè, al parc científic del 1917, amb la creació del Museu de Catalunya de Ciències Naturals. Per mitjà d’algunes iniciatives, com el zoològic, el mamut o l’aquari, es donaran a conèixer les pràctiques científiques, la ideologia dels impulsors i les reaccions del públic en l’època. L’acte es retransmetrà en directe per Internet.
Des que es va fundar el 1872, el Parc de la Ciutadella ha estat un espai urbà consagrat a les ciències naturals. En són testimonis el Museu de Ciències Naturals ―creat el 1882―, el Parc Zoològic ―creat el 1892― i l’escultura d’un mamut, instal·lada al parc a principi del segle XX. El parc va acollir, a més, el primer aquari públic de la ciutat a la capçalera de la Cascada Monumental, i l’any 1917 es va crear el nou Museu de Catalunya de Ciències Naturals, amb què el Castell dels Tres Dragons, l’Hivernacle i l’Umbracle es van incorporar a l’activitat museística. Arran de la creació del Museu Blau, però, alguns d’aquests edificis han quedat tancats al públic i s’estan deteriorant, situació que posa sobre la taula dues qüestions clau: pot Barcelona, una ciutat abanderada del coneixement i la innovació, permetre’s el luxe d’abandonar i oblidar la història del Parc de la Ciutadella com a centre de recerca i difusió d’idees? A l’hora d’elaborar discursos sobre la ciutat del coneixement, quin paper poden tenir els edificis i les col·leccions de ciències naturals que tradicionalment han ocupat aquest espai públic?
La primera sessió del cicle es va celebrar el 16 de desembre de 2014 i es va titular «Reconstruint el Martorell. Donants i col·leccions del primer museu públic de Barcelona al tombant del segle XX». Ferran Aragon, del CEHIC, i José Pardo, de la IMF, van reconstruir els espais del Museu Martorell per fixar-se en les seves etapes iniciàtiques, l’evolució que va experimentar i la importància que va tenir com a element de modernitat i com a instrument d’una comunitat científica militantment catòlica, conservadora i catalanista. La tercera i última sessió, que es farà el 12 de febrer a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC, serà a càrrec de Christina Wessely, de la Universitat de Lüneburg, que exposarà el cas de Viena. Concretament, parlarà del Wiener Prater, un gran parc públic que va acollir un dels parcs d’atraccions més importants del segle XIX i que tenia, entre d’altres, un aquari públic i l’Institut de Biologia Experimental.