Notícies i actualitat
En quines àrees de les neurociències es fa recerca a Catalunya? Quins grups de recerca hi ha i com estan distribuïts en el territori? La resposta a aquestes preguntes es pot trobar en el Mapa de la recerca en neurociències a Catalunya, una pàgina web creada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC, l’Institut de Neurociències (INc) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El mapa, disponible a l’adreça http://taller.iec.cat/neurocat, té com a objectius, no tan sols conèixer la realitat de la recerca en neurobiologia a Catalunya, sinó esdevenir una eina pràctica que permeti als investigadors trobar grups propers amb els quals coŀlaborar o identificar laboratoris en els quals poder continuar la carrera, i posar a l’abast dels periodistes científics dades sobre els experts que treballen en aquest camp específic de les ciències biològiques.
El Mapa de la recerca en neurociències a Catalunya recull, ara per ara, les dades de 117 grups de recerca, que abracen un total de 933 investigadors. Entre altres coses, gràcies a aquesta eina s’ha pogut diagnosticar que, a Catalunya, la recerca en neurociències està atomitzada; és a dir, els grups de recerca són petits i mitjans, i la major part dels equips són dirigits per homes. Les institucions acadèmiques amb més grups de recerca en neurociències són la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ―trenta grups―, la Universitat de Barcelona (UB) ―vint-i-nou grups― i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) ―vint-i-tres grups. Els trastorns del sistema nerviós central són objecte de recerca en el 72 % dels grups.
El Mapa de la recerca en neurociències a Catalunya es presentarà en el marc del IX Simposi de Neurobiologia Experimental, organitzat per la SCB. El Simposi, al qual assistiran dos-cents investigadors, se celebrarà els dies 22 i 23 d’octubre en diferents espais de la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). S’hi faran quatre sessions plenàries i s’hi presentaran cent vint comunicacions, amb què s’exposaran els resultats més recents de la recerca en neurobiologia i es coneixeran i debatran els avenços de rellevància internacional que marquen de manera més decisiva el rumb de les neurociències a escala mundial. El primer dia, les comunicacions abordaran qüestions com la neuroinflamació, la mort neuronal, la neuroprotecció, la neurogeneració i la neurogènesi; el segon dia, les comunicacions giraran al voltant de temes com les malalties neuropsiquiàtriques, les malalties neurodegeneratives i la neurotransmissió.
Els efectes de l’estrès sobre el cervell
De les quatre sessions plenàries del Simposi destaca la que pronunciarà Albert Adell, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), com a lliçó de recepció del Premi Ramon Turró 2014, dijous 23 d’octubre, a les dotze del migdia. En la lliçó, titulada «Estrès i depressió: paper dels transmissors cerebrals», Adell parlarà sobre l’estrès com a desencadenant de la depressió, i explicarà com regulen els antidepressius les concentracions òptimes de neurotransmissors al cervell, una acció que assegura el bon funcionament dels circuits neuronals implicats en l’emoció, la cognició, l’atenció i, de retruc, la resposta adequada a les situacions d’estrès que sovint detonen la malaltia. Durant la sessió, Adell rebrà el Premi Ramon Turró 2014 ―que atorga la Secció de Neurobiologia Experimental de la SCB a un dels autors principals de l’article sobre neurobiologia experimental més citat en els vint-i-cinc anys posteriors a la publicació i que hagi estat originat en un laboratori dels Països Catalans.
En la sessió plenària del 23 d’octubre, a les 17.15 hores, Isabelle Mansuy, de l’ETH de Zuric, pronunciarà la conferència «Non-genomic inheritance of the effects of trauma in early life through sperm non-coding RNAs in mice», en què explicarà com les experiències estressants de la infància poden desencadenar trastorns de conducta i d’aprenentatge en l’edat adulta, i de quina manera aquestes es poden transmetre a la descendència, gràcies a la intervenció d’unes molècules encara poc conegudes: els RNA no codificants.
L’equip que ha ideat i dirigit el projecte Mapa de la recerca en neurociències a Catalunya ha estat dirigit per Josep Saura (UB, IDIBAPS) i Josefa Sabrià (INc, UAB); hi han coŀlaborat Mariàngels Gallego i Maite Sánchez (SCB), Jesús Ureña (UB), Joan Blasi (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge [IDIBELL], UB), Pilar Navarro (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques [IMIM]), Eva Sanfeliu (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), Miquel Vila (Institut de Recerca Vall d’Hebron [IRVH]), Joan Serratosa (Consejo Superior de Investigaciones Científicas [CSIC]), Jonathan P. Giblin (UB), i tots els grups de recerca en neurociències que han enviat les seves dades. El disseny i el manteniment informàtic han estat a càrrec de Santiago Muxach (Servei de Recursos Digitals de l’IEC).
El comitè científic i organitzador del IX Simposi de Neurobiologia Experimental, que ha presidit Josep Saura (UB, IDIBAPS), està format també per Josep M. Canals (UB, IDIBAPS), Josefa Sabrià (INc, UAB), Carles Saura (INc, UAB), Rosa M. Soler (Universitat de Lleida [UdL]) i Teresa Vilaró (CSIC, IDIBAPS). L’edició d’enguany ha tingut el suport de l’IEC, la UB, la UAB, l’INc, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i la UdL.