Notícies i actualitat
Fa cent anys, l’abril del 1914, es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, federació de les quatre diputacions catalanes. Va ser el primer pas cap a l’autogovern. Precursora de la Generalitat del 1931 i de la del 1977, la Mancomunitat va ser producte de la coŀlaboració dels partits de Catalunya en un projecte de construcció nacional, i durant els onze anys que va existir va vertebrar i modernitzar el país. Per a analitzar l’aportació d’aquesta institució cabdal des de tots els vessants, l’Institut d’Estudis va organitzar, del 22 al 24 d’octubre, el simposi La Mancomunitat de Catalunya. 1914. Centenari del primer pas vers l’autogovern, que va reunir diversos especialistes de diferents àmbits acadèmics. En la inauguració del simposi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Francesc Homs, conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona; Josep Massot, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i Albert Balcells, coordinador del simposi.
«En la història de Catalunya hi ha un abans i un després de les institucions creades o potenciades per la Mancomunitat, com el mateix Institut d’Estudis Catalans», va afirmar Joandomènec Ros, en el discurs d’obertura del simposi. D’altra banda, Francesc Homs va manifestar que la fundació de la Mancomunitat el 1914 «és molt determinant per a la creació de consciència de país, de saber-nos identificar aquest segle XX com a subjecte, com a nació». En la seva intervenció, Homs va relacionar l’actitud catalana de fa cent anys amb l’actual i la va qualificar de «mentalitat constructora», fet que «ens ha donat com a país molt bon resultat». Segons el portaveu del Govern, «els millors resultats els hem tingut a la història del nostre país quan ens hem posat a construir, quan hem actuat amb mentalitat positiva, de construcció».
Durant els tres dies de simposi es van analitzar els temes següents: les figures dels dos presidents de la Mancomunitat (Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch), els antecedents de la institució i la seva relació amb l’Administració local i el Projecte d’estatut d’autonomia, les finances de la corporació, les polítiques sanitària i agrària, els serveis de carreteres i telèfons que va desenvolupar, la normalització lingüística del català, les biblioteques que va crear, l’obra pedagògica, la irradiació de la institució fora de la província de Barcelona i la relació de la Mancomunitat amb la inteŀlectualitat i el Noucentisme.