Notícies i actualitat

En el seminari de societat i política, es planteja que la possibilitat d’aconseguir un estat propi és una oportunitat per a repensar el funcionament del nostre sistema polític, amb la voluntat de millorar el rendiment de les seves institucions. Repensar l’estat del benestar, l’avenç més significatiu en matèria de justícia social, perquè els seus objectius continuïn vigents.

Propostes per a millorar el funcionament de l’acció política:
– Sense renunciar als mecanismes propis de la democràcia representativa, augmentar el màxim de mecanismes de democràcia directa.
– Disposar d’una llei electoral que tingui per objectiu principal millorar la qualitat de la representació parlamentària.
– Augmentar l’eficàcia del govern. Prendre mesures que permetin mantenir els objectius fonamentals de l’estat del benestar: assegurar un mínim vital per a tots els ciutadans, garantir una igualtat d’accés als serveis públics bàsics deslligant-los del nivell d’ingressos econòmics, garantir serveis públics de qualitat.
– Buscar un equilibri entre el creixement econòmic i un repartiment més just de la riquesa que permeti la cohesió social i que redueixi les creixents desigualtats socials.

Quant a l’economia, es va reflexionar sobre tres aspectes cabdals que necessàriament haurà d’abordar Catalunya en un escenari d’independència: el tributari, el de les estructures financeres i el de les estructures de comerç internacional. Les dificultats del procés dependran, en part, de si el procés de transició cap a la independència es fa amb la cooperació de les institucions espanyoles o sense elles.

– Àmbit tributari:
La reflexió se centra en el que s’anomenen «principis generals de l’aplicació dels tributs», és a dir, no tant en la seva definició, sinó en la relació del contribuent amb els tributs. En aquest punt té un pes important la definició d’un nou model d’agència tributària catalana.

– Establir un nou model de relació entre el contribuent i l’Administració: canvi de paradigma. Es vol passar de veure el contribuent com un defraudador a veure’l com un client. Organitzar els serveis d’atenció al client en funció de les característiques pròpies que cadascun d’aquest pugui tenir (no es pot tractar igual aquell que autoliquida malament els impostos, tot i que voldria fer-ho bé, que aquell que autoliquida malament els impostos perquè vol fer-ho malament). Amb aquest canvi d’actitud es preveu disminuir la conflictivitat i, a la vegada, millorar en la recaptació.
– Oferir un model de gestió dels tributs més simple que l’actual, que disminueixi els costos associats a la preparació d’aquests impostos així com al compliment de la resta d’obligacions tributàries que hi estan associades.
– L’administració tributària ha de tenir un paper més actiu a l’hora de dotar d’una major seguretat jurídica els contribuents i les seves decisions.
– Consideració dels diferents escenaris de transició del model actual cap a un model en què la sobirania fiscal estigués en mans de la Generalitat de Catalunya.

– Àmbit financer:
– El fet que la Unió Europea (UE) —i també molts bancs europeus— pugui veure que l'Estat espanyol no serà capaç de retornar sol (sense Catalunya) el deute amb el qual s’ha compromès fins a aquest moment pot forçar que aquest es vegi obligat a proposar de compartir-lo amb Catalunya. Assumint aquesta obligació, Catalunya passaria a formar part de la UE.
– És necessari que Catalunya creï les tres agències o institucions de supervisió bancària, de regulació i supervisió del mercat de valors i de les empreses de valors, i la d’assegurances.
– Cal decidir quina política monetària s’adopta: una moneda i política monetària pròpies, ser membre de l’Eurosistema o optar per l’euro com a moneda oficial sense ser membre de l’Eurosistema. L’informe en valora els avantatges i els inconvenients.

– Comerç internacional:
Per a facilitar la continuïtat normal de les relacions econòmiques internacionals caldrà abordar qüestions com les següents:
– Adaptar els procediments i els serveis administratius al nou escenari.
– Crear el servei de duanes.
– Participar en organismes de control de qualitat d’importacions i exportacions.
– Acceptar la normativa europea pel que fa al comerç internacional.

Pel que fa a la llengua, els debats han girat entorn d’una idea central: el plurilingüisme equitatiu ha de regir en una Catalunya sobirana, que ha d’assegurar un futur de plenitud a les seves llengües històriques nacionals, el català i l’occità aranès.

– El català ha de ser la llengua d’ús institucional i la llengua pública comuna del nou estat.
– L’occità aranès ha de ser la llengua d’ús en les institucions araneses, llengua de relació amb les institucions generals i llengua comuna pública a l’Aran.
– El reconeixement del castellà ha de garantir la disponibilitat del seu ús en la relació amb les entitats públiques i privades.
– En cas que es mantingui la consideració de llengües oficials, el català i l’aranès haurien de tenir aquest reconeixement. Mantenir l’oficialitat del castellà reclamaria l’adopció de polítiques que assegurin la plenitud de l’ús del català en les relacions socioeconòmiques, culturals i socials.
– Seria exigible el principi de reciprocitat de tracte entre l’estatus del castellà en el futur estat català i l’estatus del català als territoris que restessin dins d’Espanya.
– Cal el reconeixement igualitari del català en tots els organismes internacionals en què es pugui inscriure una futura Catalunya sobirana.

Quant a l’educació, els experts coincideixen que és indubtablement una qüestió d’estat que afecta tots els ciutadans. Cal partir de principis fonamentats amb coneixement científic i acordar les finalitats amb la màxima participació social per tal de garantir la continuïtat amb independència de majories polítiques.

– La decisió política ha de ser clara i breu, amb grans directrius sense excessos de concreció. Els excessos normatius han provocat manca de confiança del professorat.
– El mestre i el professor s’han de caracteritzar per la cultura àmplia (llengua, ciència, humanitats i tecnologies) i l’entusiasme pel coneixement que transmeten a l’alumne.
– Les universitats ben coordinades han de garantir la formació acadèmica i professionalitzadora amb professors doctors i també amb professionals en exercici i amb pràctica acreditada.
– La pedagogia ha d’aportar sistemes d’eficàcia provada i s’ha de fonamentar en evidències que aporten les ciències de l’educació. És necessari un extens període de pràctica al costat d’un tutor i iniciar-se en l’avaluació en totes les seves formes: d’alumnes, de professorat i de centres.
– L’aprenentatge de la llengua catalana com a llengua comuna s’ha de garantir a tota la població, així com la competència plurilingüe, que el professorat ha d’impulsar essent competent en les tres llengües: català, castellà i anglès.

Respecte a la cultura, es destaca que la cultura catalana ha de ser central en la construcció del país, ha de ser l’eix de l’obra d’estat, i la llengua catalana, la principal generadora de cultura.

– Ordenar tot el «patrimoni digital» literari i escrit i gestionar una consulta única i compartida de tota la documentació conservada als arxius i biblioteques.
– Dibuixar un mapa de les distintes estructures culturals i de la seva articulació. Crear la base de dades del patrimoni artístic del país.
– Establir quin patrimoni artístic i arquitectònic cal preservar i quin cal adquirir.
– Aconseguir una regeneració profunda de l’Administració, amb la finalitat que els gestors administratius en tots els seus quadres siguin professionals del sector: que qui prengui les decisions sigui un bon coneixedor de la matèria que administra.
– Legislar una política competent de mecenatge, així com establir pactes concrets amb els distints sectors culturals per mitjà de les entitats articuladores.
– Fer lleis contra la pirateria dels productes culturals. Crear una nova legislació per als creadors. Configurar l’estatut de l’artista i del creador que també prevegi la seva vida laboral i la jubilació.

Finalment, pel que fa a l’àmbit científic, l’objectiu ha de ser tenir un país preparat per a poder comptar amb el coneixement, la recerca, la formació d’alt nivell i la innovació tecnològica com a puntals. La universitat és el focus del coneixement: hem de voler la millor universitat possible, tant per a la formació de les noves generacions com per a la producció de coneixement. Cal repensar el concepte d’universitat.

– Cal que la universitat assumeixi el seu paper essencial no solament en formació, sinó també en recerca. Des de les institucions s’ha d’incentivar la recerca, incloent-la en el finançament de les universitats.
– Un punt essencial és el canvi en el model de governança i de govern intern. Cal que els objectius de les universitats deixin de ser definits internament i que es defineixin segons els reptes científic, tècnics i socials que es presenten a cada època.
– Els centres de recerca catalans s’han de situar tots en primera línia internacional i han d’establir uns lligams més forts amb les universitats.
– Cal que hi hagi molta més transferència del món acadèmic al món productiu.
– Cal estar amatents a les implicacions socials de la ciència: cuidar les vocacions científiques, permetre als joves entrar als laboratoris, tenir més implicació social i cuidar la difusió de la ciència.

Amb aquestes reflexions i propostes, l’Institut d’Estudis Catalans i Òmnium Cultural, des de l’acadèmia i des de l’activisme cívic, volen contribuir a la construcció d’una democràcia moderna i de qualitat que millori el futur de tots els catalans.