Número 178
juliol-agost 2013
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
El litoral i el mar dels Pa´sos Catalans: llums i ombres

Joandomènec Ros, membre de la Secció de Ciències Biològiques i president electe de l'IEC

Les parades de peix dels mercats fan goig de veure, i no sembla pas que hi hagi cap problema d’abastament de peix, ni que les pesqueres de mig món es trobin espletades, com diuen els experts. Ara que la calor ha arribat de veres, les nostres platges estan curulles de banyistes, del país i de fora, que gaudeixen de les aigües netes (el nombre de banderes blaves que atorga la Unió Europea, les quals identifiquen les platges amb un bon estàndard de qualitat per al bany, augmenta d’any en any al litoral dels Països Catalans), del sol i dels esports nàutics. Ningú ―potser amb l’excepció dels alcaldes dels municipis costaners― no sembla recordar que no fa gaire les llevantades s’emportaren, com ho fan cada any, la sorra de moltes platges i malmeteren passeigs marítims, espigons portuaris i embarcacions. Ara que les subvencions per a reposar la sorra a les platges que en perden no arriben, el negoci del sol i platja ja no els és tan rodó, a aquests municipis.

Aquests banyistes que emplenen les nostres platges potser seran curosos amb les deixalles que la seva activitat genera diàriament, però les brigades de neteja municipal tenen molta feina a primera hora del matí, tots i cadascun dels dies de la temporada de banys. La neteja del litoral emergit és més fàcil que la del submergit, que no només acull andròmines de tota mena (de vegades aportades pels rius amb motiu de grans revingudes), sinó que és el dipòsit final de moltes substàncies contaminants. Com estan de netes o de contaminades les aigües del nostre litoral?

Si són responsables i fan cas dels consells dels dermatòlegs, els banyistes es protegiran de la forta radiació ultraviolada del sol untant-se amb cremes antisolars, però el que potser no saben és que, en escampar-se per l’aigua, aquesta mateixa protecció fa que arribi menys radiació lluminosa a les algues, i que la seva producció, base de la xarxa alimentària marina, minvi. Aquest és un dels molts exemples d’impactes no previstos de les nostres activitats, àdhuc de les més banals i aparentment innòcues, sobre l’entorn.

Els banyistes potser gaudiran no solament de l’aigua, sinó també de la contemplació de la vida que, escadussera en forma d’algun peixet o cargolí, poden entrellucar si fan servir unes ulleres per a veure-hi sota aigua; però fugiran espaordits si, com darrerament passa sovint, els innocus habitants de les nostres aigües litorals són substituïts per estols de meduses i altres invertebrats urticants. Pot tenir alguna relació la reducció de peix al mar, o el canvi climàtic, amb aquest augment de meduses?

I, a propòsit del canvi climàtic, un dels molts dels seus efectes és l’augment del nivell del mar (les previsions actuals diuen que de poc més d’un metre al final del segle). Com afectaran aquests canvis al litoral, a l’obra viva construïda, a les platges, a les àrees urbanitzades, a les vies de transport immediates, als ecosistemes litorals? En diu alguna cosa, d’això, la recentment aprovada Llei de costes estatal? Hi ha alguna estratègia urbanística o de desenvolupament d’infraestructures que consideri aquestes previsions, ara prou consolidades?

Sabem com s’ha transformat el litoral a casa nostra al llarg del darrer segle, majoritàriament de manera anàrquica (som conscients, ara que volem ser més ben coneguts a Europa i al món, que alguns derivats de topònims no ens deixen gens bé en el vocabulari urbanístic internacional: balearització, benidormització, alacantització?). El desenvolupament actual i futur del litoral té en compte aquests disbarats urbanístics, paisatgístics i ambientals?

Sembla que la solució a la pressió extractiva (pesca industrial, artesanal, recreativa, marisqueig) que reben les nostres aigües litorals ha trobat una solució acceptable en l’establiment d’àrees marines protegides. La resposta de la biodiversitat a la prohibició de la pesca o de la recol·lecció d’invertebrats és espectacular: les poblacions de les espècies protegides es recuperen ràpidament. Però aquesta recuperació porta associat un perill nou: en tractar-se de llocs on les comunitats (de peixos, corall, gorgònies, etc.) són esponeroses, són molt visitades en immersió, i aquesta freqüentació comporta degradació d’uns ecosistemes fràgils per naturalesa. I, encara, la proporció entre superfície de litoral protegida i superfície que no ho està és molt desfavorable.

De tot això, de les llums de què gaudeix el litoral dels Països Catalans, i de les ombres que pateix, en volem parlar en el curs El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres, que tindrà lloc a Prada de Conflent entre el 17 i el 19 d’agost, en el marc de la XLV Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a càrrec de destacats especialistes i que jo mateix coordinaré. És un bon exemple, per si encara en calien, que la UCE tracta sempre d’un ventall de qüestions que són d’interès per al país, no només de llengua, història i política. I, precisament, la història i la política han tingut molt a veure en el desgavell que és ara mateix el nostre litoral, on la nostra llengua està retrocedint a passes gegantines...

Piula aquesta notÝcia Facebook mail


Articles

El litoral i el mar dels Pa´sos Catalans: llums i ombres
Joandomènec Ros, membre de la Secció de Ciències Biològiques i president electe de l'IEC

«La història i la política han tingut molt a veure en el desgavell que és ara mateix el nostre litoral»

 


Millorar el paÝs des del territori i lĺurbanisme
Josep Maria Llop Torné, arquitecte i urbanista. President de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)

 «Cal integrar un urbanisme municipal fort i una acció de planificació territorial gradual i expansiva»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa