Número 175
maig 2013
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
Dates de caducitat i de consum preferent dels aliments

Rosaura Farré Rovira, vocal de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació

La crisi econòmica ha posat en evidència el malbaratament dels aliments a les societats industrialitzades i ha encetat i ha nodrit les discussions entorn de les dates de caducitat i de consum preferent dels aliments. Aquesta situació fins i tot ha originat canvis en la legislació alimentària.

Els aliments, procedents de teixits vegetals i/o animals, són productes peribles, i la qualitat dels quals disminueix, de manera més o menys ràpida, a mesura que el temps d’emmagatzematge es perllonga. Són nombrosos els factors relacionats, principalment, amb la composició, la qualitat de les matèries primeres, els processos a què l’aliment s’ha sotmès i les condicions de conservació, que determinen la seva major o menor vida útil. Hi ha aliments força estables amb una vida útil llarga, com els cereals o els llegums, i aliments peribles, com la carn o el peix, que s’alteren aviat.

Les conseqüències del deteriorament dels aliments poden ser la producció de canvis visibles en les característiques organolèptiques (textura, color, aroma...); la pèrdua de nutrients, en especial els més inestables/làbils; la disminució de components bioactius, i fins i tot un creixement de microorganismes que en posi en perill la seguretat.

Una bona utilització i aprofitament dels aliments requereix conèixer la vida útil que tenen, és a dir, l’interval de temps en què, un cop elaborat o envasat i respectant les condicions d’emmagatzematge, l’aliment continua essent segur i apropiat per al consum. Els fabricants són els primers interessats a establir la vida útil dels aliments, perquè, a més de tenir l’obligació de fixar la data de caducitat o de consum preferent, segons quin sigui el cas, necessiten que la qualitat del producte que comercialitzen sigui bona, a més de respondre a les normes de qualitat i de satisfer les expectatives dels consumidors.

La normativa vigent d’etiquetatge i presentació de productes alimentosos obliga a incloure en l’etiquetatge informació sobre la vida útil del producte, és a dir, el temps que transcorre des que s’elabora fins que es modifica, de manera que el consum d’aquest aliment és insegur o pot ser perillós (data de caducitat), o que la seva qualitat disminueix, en qualsevol de les vessants (data de consum preferent). Alguns aliments no estan obligats a incloure les esmentades dates a l’etiqueta, com són les fruites i les hortalisses fresques, els vins, les begudes de grau alcohòlic superior a deu, els productes de fleca o rebosteria que habitualment es consumeixen el mateix dia de la fabricació, el vinagre, la sal de cuina, el sucre...

Per a establir les dates de caducitat i de consum preferent dels aliments s’han de fer estudis de vida útil, la naturalesa dels quals varia en funció del tipus d’aliment (estable o perible). En qualsevol cas, es tracta d’assaigs costosos, en temps i diners, dels quals és responsable el fabricant i que li permetran determinar el període de temps durant el qual, si es respecten les condicions d’emmagatzematge, l’aliment és segur i manté la qualitat. En conseqüència, les dates esmentades a l’etiqueta no són fruit de l’atzar, sinó un compromís del fabricant davant del consumidor, pel qual el primer li garanteix que el producte és adient i apte per al consum, sempre que es mantingui en les condicions adequades.

Resta per aclarir la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent, que és objecte de polèmica, en especial arran del canvi que s’ha produït entre una i altra en el iogurt. La data de caducitat estableix el període de temps en què el consum de l’aliment es considera segur, és a dir, no presenta cap perill per al consumidor; mentre que la data de consum preferent, que s’utilitza en el cas dels aliments estables, indica el període en què l’aliment manté la qualitat. Superada aquesta data, l’aliment continua essent apte per al consum, però algun dels paràmetres que en determinen la qualitat ha minvat. En el cas del iogurt es tracta d’una llet fermentada, el consum de la qual continua essent segur transcorreguts els vint-i-vuit dies que establia la legislació com a data de caducitat, tot i que a mesura que avança el temps, entre d’altres, l’acidesa augmenta i, a la llarga, el contingut de microorganismes disminueix.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

Wagner en l’art català
Francesc Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC

 

«L’efígie del músic aviat va ser al carrer, entre els personatges històrics més mitificats de casa nostra»

 


Dates de caducitat i de consum preferent dels aliments
Rosaura Farré Rovira, vocal de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació

 «Una bona utilització i aprofitament dels aliments requereix conèixer la vida útil que tenen, és a dir, l’interval de temps en què l’aliment continua essent segur i apropiat per al consum»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa