Número 170
desembre 2012
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
Evolució per cooperació. L’obra de Lynn Margulis (1938-2011)

Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC

El simposi internacional Evolució per cooperació. L’obra de Lynn Margulis (1938-2011) es va celebrar al saló d’actes de la Fundació Ramón Areces, a Madrid, els dies 12 i 13 de novembre. Va ser organitzat per la Fundació Ramón Areces, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu del simposi va ser recordar l’obra de la biòloga nord-americana Lynn Margulis (1938-2011), una de les científiques més destacades del segle XX, en el primer aniversari de la seva mort. Lynn Margulis és principalment coneguda per la seva teoria de l’endosimbiosi seriada, com una explicació per l’origen de la cèl·lula, però, a més, va contribuir d’una manera significativa al progrés de molts diversos camps de la biologia i ciències relacionades, com ara la geoquímica o la paleontologia. Encara que va desenvolupar la teoria de l’endosimbiosi seriada en la dècada del 1960, quan era estudiant de doctorat i postdoctorat recent, la seva idea s’ha vist plenament confirmada posteriorment per les tècniques de biologia molecular i filogènia. Això seria suficient perquè el seu nom sigui inscrit en la història de la ciència. No obstant això, la seva visió panòptica de la ciència la va portar a explorar també altres molts camps, va estendre el seu treball a l’estudi de l’origen i l’evolució primerenca de la vida, la vida en ambients extrems, les relacions simbiòtiques, la recerca de vida extraterrestre, les qüestions ambientals i la divulgació de la ciència a un públic general. Lynn Margulis va insistir que les interaccions més freqüents, representatives i fecundes entre els éssers vius de la Terra, són les de la cooperació i la simbiosi.

Lynn Margulis (de soltera, Lynn Petra Alexander) va néixer a Chicago el 5 de març de 1938. Va morir plàcidament a casa seva, a Amherst, el 22 de novembre de 2011, a conseqüència d’un ictus ocorregut cinc dies abans. Lynn Margulis va entrar a la Universitat de Chicago als catorze anys i va completar el seu doctorat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1963. Quan era estudiant de doctorat, estava intrigada per l’herència no mendeliana, que trobava que era més freqüent a la natura del que es pensava en aquell moment. Durant la dècada del 1960 va buscar en la literatura científica existent informació sobre  l'herència citoplasmàtica, i es va trobar amb els treballs de diversos científics russos de final del segle XIX i principi del XX que havien insistit en el paper de la simbiosi en l’evolució. Lynn Margulis, ja en el seu primer article, del 1958 (!), gairebé desconegut encara, va demostrar l’existència en les amebes d’un tipus de DNA que no estava en el nucli, sinó àmpliament repartit pel citoplasma. L'article amb la seva hipòtesi sobre el paper dels orgànuls citoplasmàtics (mitocondris i cloroplasts) en la constitució de la cèl·lula eucariota va ser rebutjat per diverses revistes, fins que, finalment, va ser publicat el 1967 per la revista Journal of Thoretical Biology. Aquest article no va passar desapercebut, com el primer, sinó que va representar una revolució copernicana en el pensament biològic i la millor explicació existent sobre el controvertit origen de la cèl·lula eucariota. No va passar per alt, però va ser generalment rebutjat pels principals microbiòlegs de l’època, entre d’altres pel famós Roger Y. Stanier, qui, altivament, li va dir quan es van trobar en un ancessor a Berkeley: «Això que diu vostè, senyoreta, no té cap sentit i mai no serà acceptat». Va costar anys perquè la comunitat científica acceptés la hipòtesi, que el desenvolupament de la biologia molecular i les noves tècniques de microscòpia han demostrat amb el temps. Molts anys després, ja al final de la seva vida, i a causa de les converses amb amics comuns, quan Stanier es va trobar de nou amb Lynn Margulis li va reconèixer el seu error.

Des dels temps de Darwin, l’evolució ha estat considerada com una carrera en què les espècies competeixen per mantenir els seus llocs, el que ara es coneix com el principi de la Reina Roja (de la cursa de la Reina Roja en el llibre de Lewis Carroll). D’acord amb aquest principi, l’engany i les trampes no solament es permeten, sinó que s’aconsellen per a aconseguir un millor resultat. Darwin estava intrigat per les conductes altruistes, que aparentment contradiuen la seva teoria de l’evolució per a la supervivència del més apte. Lynn Margulis, però, considerava l’evolució com una carrera en la qual els organismes que sobreviuen no són els que competeixen entre si i fan trampa, sinó els que cooperen per assolir el mateix objectiu. Lynn Margulis va mostrar la cara amable de l’evolució, la d’un món que ha progressat gràcies a la cooperació i l’altruisme.

El 1983, Lynn Margulis va començar la seva col·laboració amb el grup de microbiòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. A partir de llavors, viatjava a Catalunya i a Espanya per donar conferències i realitzar investigacions amb col·legues de diversos llocs de la Península. El seu treball innovador i les seves idees van ser reconeguts amb quatre doctorats honoraris de les universitats espanyoles. Va participar en tres simposis internacionals organitzats per la Fundació Ramón Areces: Noves fronteres en ecologia microbiana i reunió sobre les activitats internacionals d’ASM (Barcelona, 2001), Societats de microbiologia d’Espanya, Portugal i Amèrica Llatina. Desafiaments per al segle XXI (Madrid, 2003), i La contribució dels microbis a la biologia (Barcelona, 2006). Aquest últim va ser organitzat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, que havia acollit Lynn Margulis en moltes ocasions i que ha tornat a col·laborar amb la Fundació Ramón Areces en l’organització d’aquest simposi de 2012.

El simposi internacional va consistir en conferències de catorze investigadors de diversos camps, que van brindar una visió àmplia dels aspectes històrics i els avenços més recents en diversos camps relacionats amb la feina duta a terme per Lynn Margulis. El públic va estar format per estudiants de pregrau, professors de secundària, joves investigadors i professors universitaris, i fins i tot per alguns artistes i traductors. Tot i que la majoria eren de Madrid, un grup d’unes quinze persones havien viatjat des de Barcelona per assistir al simposi, i diferents persones van venir també d’altres ciutats espanyoles. La reunió es va completar amb una visita a l’exposició «MicroVida» al CosmoCaixa d’Alcobendas, que va ser dirigit per Rubén Duro, comissari de l’exposició i autor de les fotografies que hi apareixen. «MicroVida» és un viatge sorprenent pel món microbià, tan a prop i, alhora, tan àmpliament desconegut. És una visita que li hauria encantat fer a Lynn Margulis.


 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

Ferrater Mora, homenatge a un gran filòsof català
Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans

«Autor d’una de les reflexions més cabdals sobre el poble català, Ferrater produí una de les obres més integradores de la filosofia del segle XX»

 


Evolució per cooperació. L’obra de Lynn Margulis (1938-2011)
Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC

«Lynn Margulis va mostrar la cara amable de l’evolució, la d’un món que ha progressat gràcies a la cooperació i l’altruisme»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

D’acord amb la Llei 34/2002 (LSSI) i la Llei orgànica 15/1999 (PDCP) podeu Subscriure-us o Donar-vos de baixa