Número 1
agost 2011
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
Lluís Companys: setanta-cinc anys, del silenci al reconeixement

Josep M. Figueres, vocal de la Junta de Govern de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i membre de la Societat Catalana de Comunicació
 

El president de la Generalitat de Catalunya fou raptat, torturat, «jutjat», condemnat i afusellat, precisament per ser-ho, per representar Catalunya, al marge de les seves condicions personals, polítiques i professionals. Ha esdevingut un element de referència d’una Catalunya que vol preservar la seva identitat davant una Castella que construeix l’Estat al seu mode i semblança, sense èxit, davant una Catalunya que resisteix l’assimilació. La cara més violenta d’aquest mode és el centralisme militar encarnat en els afusellaments del 1939 i 1940. En aquest marc, primer fou la campanya de destrucció moral de Companys com el «responsable» del conflicte i la reprovació pública de la seva figura i gestió amb la censura; posteriorment, el silenci, i actualment, la polèmica sobre les seves condicions específiques, però, no ens enganyem, amb els arguments polítics conjunturals i els esdeveniments històrics que són els que són. Al darrere hi ha una situació molt concreta: no es vol la diferència i, per tant, cal usar Lluís Companys i Jover com un simple recurs.

Paulatinament, la seva figura és mes coneguda, i avui ja hi ha gairebé mig centenar de llibres sobre la seva vida i trajectòria. En aquest aniversari n’apareixen, aquests dies, sis més, juntament amb documentals, números monogràfics de revistes —com el recent de Serra d’Or i el que s’anuncia de Sàpiens—, programes de ràdio i televisió, i altres iniciatives. Així, hom palesa com la seva figura s’engrandeix precisament per aquesta dimensió simbòlica de representar un país i fer-ho en els moments tràgics i solemnes com al·ludeixen Josep Carner, Marc Aureli Vila o Lluís Nicolau d’Olwer des de la llibertat que els dóna l’exili per poder parlar.

Els jerarques representants de l’Espanya centralista pensen que resolen els conflictes només amb la violència i així, afusellant Rizal a Filipines i Companys a Catalunya o empresonant Martí a Cuba o Prat de la Riba a Catalunya, creuen que el problema resta resolt, però els seus fets tenen conseqüències, perquè són una infàmia, atès que no actuen en aplicació del dret sinó de la política de poder, sigui colonial o de conquesta militar.

Avui ho fem. Hom contempla aquestes accions com una reprovació moral col·lectiva a un comportament vergonyant. Fins i tot els hereus del policia Urraca lliuren, avergonyits, la seva documentació a l’ANC i l’advocat defensor Colubí esdevé un element més de coneixement d’un judici carregat d’iniquitat. La vella política franquista de «i tu més» ha restat atuïda per la magnitud de la repressió, que ha estat qualificat per Preston d’holocaust sense que cap responsabilitat no caigui damunt els autors intel·lectuals o materials que han seguit essent jutges, militars, policies, diplomàtics, polítics... sense cap mena de vergonya.

Aquest octubre es recorda el setanta-cinquè aniversari de l’afusellament de Companys, i diverses institucions privades i públiques (TV3, Editorial Base, Ara edicions, Memorial Democràtic de Catalunya, etc.) ho fan amb la voluntat d’aprofundir en el coneixement. Tanmateix, com el professor J. B. Culla apuntava des de Serra d’Or, la importància de deixar els assaigs conjunturals i d’acostar-se a la documentació d’època, amb rigor i exhaustivitat, siguin els textos i escrits del mateix Companys, els diaris dels seus familiars o els documents dels judicis a més del Consell de Guerra, prou conegut. És a dir, la documentació sobre la seva vida pública. Així es disposaria d’uns recursos que possibilitarien tenir-ne més coneixement. Gràcies a les noves tecnologies, la feina és més fàcil i la difusió esdevé múltiple. En aquest sentit, www.memoriadecatalunya.cat efectua una modèlica tasca i ha recuperat materials de gran interès: correspondència, paperassa de divorcis, etc. que celebrem i encoratgem.

En aquest marc, la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) ha preparat per aquest 7 d’octubre de 2015 una jornada dedicada a Companys en la qual es presenten un conjunt de vuit conferències a cura de José Luis Martín Ramos, Jordi Pomés, Arnau Gonzàlez, Hilari Raguer, Albert Balcells, Josep M. Solé Sabaté, Mercè Morales i Josep M. Figueres, i que tanquen el president de la SCEH i director del Centre d’Història, Jaume Sobrequés, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdós. La taula rodona sobre l’anul·lació d’un consell de guerra a cura de Josep Cruanyes, Gemma Calvet i Mirta Nuñez Díaz-Balart, al final de la jornada, serà el colofó com una reflexió sobre què significa un judici «il·legítim» però no anul·lat (!). Aspira a qüestionar, encara la justícia posada al servei de la política i com encara que es determini que sigui il·legítim no es diu ni que és injust ni s’anul•la amb totes les conseqüències jurídiques. Ras i curt. Un estat de dret, si afusella un innocent, el mínim que pot fer és reparar la malvestat reparant l’honor de l’ofès i restituir als seus hereus la pertinent reparació.

La jornada que ha plantejat la SCEH és un repàs, doncs, a cura de diversos especialistes, sobre la vida de Lluís Companys. Els conferenciants reflexionaran sobre aspectes concrets de la trajectòria del qui fou president de la Generalitat en moments convulsos, en l’enfrontament d’un canvi de règim i en plena Guerra Civil amb els antecedents dels anys deu i vint, quan es forja una personalitat que encarnarà, per dir-ho en mots seus habituals, la reivindicació. Alhora, visitar l’exposició «Per Catalunya!», dedicada a Companys i coorganitzada per l’IEC i el Consell Comarcal de l’Urgell, al claustre del mateix IEC fins al 30 d’octubre, esdevé una molt bona manera d’introduir-se a les conferències i al debat de la taula rodona d’actualitat com és plantejar altre cop l’anul·lació d’un consell de guerra.
 

Programa de la jornada Lluís Companys. 75 anys del seu afusellament. Un polític com a símbol d’una col·lectivitat.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

El catalŕ i el nou espai de comunicació
Josep Gifreu, membre de la Secció Filològica de l'IEC



«La llengua catalana té avui un espai de comunicació problemàtic però amb futur»

 


El centenari d’un matemŕtic singular
Manuel Castellet, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia


 
«Ferran Sunyer fou un lluitador constant, conscient de què res ens és donat i tot ens ho hem de guanyar»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa