Número 197
abril 2015
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
El Termòmetre Lingüístic en un marc d'ensenyament de llengües vives

Carme Rider, secretària de la Societat Catalana de Pedagogia

Aprendre diverses llengües és una oportunitat i una necessitat. És imprescindible, avui, garantir la competència en anglès dels nostres alumnes com a llengua de comunicació transnacional en aquest veïnatge universal. No només per mera exigència del mercat laboral, sinó perquè, al capdavall, l’aprenentatge de llengües i cultures estrangeres ens obre la porta a entendre el món des d’altres perspectives i sensibilitats, alhora que ens ajuda a comprendre les maneres diferents de segmentar la realitat, atès que cada sistema lingüístic aporta la seva cosmovisió i els seus filtres de simbolització.

 

L’aprenentatge de llengües convencional ha resultat francament ineficaç:

En primer lloc, perquè el tractament uniforme de la llengua no pot donar resposta a una societat tan diversa com la nostra. Sovint, es programa l’ensenyament de la llengua per a la franja intermèdia d’alumnes. Hi ha infants que, si no poden seguir la classe, van abandonant, i d’altres que s’avorreixen i van incrementant la desmotivació amb l’endarreriment escolar consegüent.

En segon lloc, perquè hem volgut trasplantar models d’altres països, en comptes d’elaborar-ne un de propi que s’ajusti a la nostra realitat sociocultural. Aquest fet s’ha materialitzat en un model d’aprenentatge de llengües que obliga l’infant a aprendre una llengua partint de zero, la qual cosa produeix la impressió desmotivadora que s’hi enfronta amb total ignorància, per comptes d’aprofitar la proximitat entre llengües per a iniciar-se en un aprenentatge receptiu que permetria a l’infant constatar que cap llengua no és territori del tot desconegut, si s’hi ha accedit aprofitant el cabal de coneixements que es pot tenir d’una determinada llengua, pel fet de conèixer-ne una altra que pertany a la mateixa família lingüística.

Si al fet d’haver adoptat models forans sense adaptar-los afegim l’abús de la gramaticalització i de la llengua escrita, podem començar a comprendre la manca de funcionalitat, la poca eficàcia en l’assoliment d’objectius i la poca eficiència en l’aprofitament de tantes hores de classe i desdoblaments de grups que ha patit l’ensenyament de llengües a casa nostra durant dècades.

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’ Estudis Catalans, està impulsant la recerca i el desenvolupament (R+D) d’una prova que permet fer un diagnòstic pedagògic de competència lingüística i pronòstic de l’amplitud de llengües que es poden aprendre. El Grup Promotor Santillana col·labora en l’edició i la distribució, i la Fundació Carulla hi dóna suport. Aquest instrument, anomenat Termòmetre Lingüístic, ha de permetre programar l’ensenyament de llengües estrangeres de manera diversa segons les possibilitats dels alumnes i l’han de poder aplicar els mestres d’aula, que coneixen els infants, per a valorar la seva competència a cinc anys d’edat en una situació habitual de classe.

Durant el curs 2013-2014 va tenir lloc un primer pilotatge restringit a quaranta-una escoles, escollides segons distribució geogràfica i diversitat lingüística. L’instrument, integrat pel material didàctic i la guia del mestre, així com per registres per a cada alumne, ha estat ben valorat pels mestres; s’ha estès el pilotatge d’enguany a cent quinze escoles de terres catalanes, i s’han creat diversos equips d’adaptació a la llengua occitana —llengua en la qual ja s’està aplicant— i també a la parla de les illes Balears —on es començarà a aplicar el curs vinent.
L’edició d’enguany, que ha arribat a més de cinc mil alumnes, va finalitzar el dissabte 11 d’abril amb una jornada d’intercanvi d’experiències a la Universitat de Vic, on també es va presentar una altra recerca de la Societat Catalana de Pedagogia, «Les bases del nou paradigma formatiu de l’era Internet», que es recolza en el currículum bimodal.

El Termòmetre Lingüístic —compost per sis làmines que permeten al mestre avaluar l’habilitat fonètica, la memòria auditiva, la riquesa lèxica i la capacitat d’expressió— està esdevenint una eina d’utilitat perquè queda integrat en l’activitat habitual d’aula, per la seva potència diagnòstica i per la qualitat del material complementari d’interès per als mestres a l’hora de situar els paràmetres de la normalitat quant al desenvolupament dels diferents elements que configuren el llenguatge, entre altres.

La constatació més evident de l’experimentació és el poc valor que els mestres hem estat atorgant a la fonètica de les nostres llengües i el desconeixement de la importància que té a l’hora d’aprendre llengües estrangeres. La neurolingüística constata que l’estructura subjacent comuna de les connexions neurals de les persones bilingües no rau en la semàntica, ni en l’estructura lingüística comuna, sinó en la coincidència fonètica i el punt d’articulació. La taula d’equivalències i aproximacions fonètiques inclosa en els materials evidencia que la suma de fonemes de les llengües catalana i castellana cobreix pràcticament tot el ventall fonètic necessari per a articular correctament els sons propis de les llengües francesa i anglesa. Quan els mestres en prenen consciència, emprenen accions decidides que milloren l’aprenentatge oral de la llengua, com ara la discriminació auditiva i l’articulació fonètica, i consegüentment també la comprensió.

El Termòmetre Lingüístic queda inclòs en el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives, un marc de referència fonamental per a l’elaboració del projecte d’ensenyament plurilingüe a les escoles de llengua catalana, obert a les llengües romàniques amb l’anglès com a llengua transnacional. Aquest document proposa itineraris diferencials segons la competència lingüística dels infants. La proposta ha estat discutida i elaborada per un grup de professionals i estudiosos de les diverses disciplines reunits a la XLVI Universitat Catalana d’Estiu de 2014, convocats per la Societat Catalana de Pedagogia i la Delegació a Perpinyà de l’Institut d’Estudis Catalans, i serà presentada a la Universitat Catalana d’Estiu de 2015, a l’agost.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

El Termòmetre Lingüístic en un marc d'ensenyament de llengües vives
Carme Rider, secretària de la Societat Catalana de Pedagogia

 

 

 «Termòmetre Lingüístic és un instrument que ha de permetre programar l’ensenyament de llengües estrangeres de manera diversa segons les possibilitats dels alumnes»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa