Número 186
abril 2014
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
La recerca científica necessita una gestió eficient de la informació

Llorenç Arguimbau, coordinador de l'OR-IEC

L’activitat científica es fonamenta en una informació de qualitat. La recerca és un sector intensiu en l’ús i la transmissió d’informació amb la finalitat de generar nou coneixement. Per tant, resulta evident la necessitat de comptar amb instruments i professionals especialitzats en la selecció, anàlisi, recuperació i difusió d’informació per a garantir el funcionament eficient del sistema de recerca, un element clau per a qualsevol societat avançada. Ara bé, segurament la gran majoria de la societat desconeix el significat real i les implicacions de conceptes com, per exemple, accés obert, ciència 2.0, bibliometria, biblioteca científica o dades de recerca.

Fins fa poc no hi havia a casa nostra cap punt de trobada per a debatre sobre els aspectes més rellevants i d’actualitat d’aquest àmbit, a més de poder presentar i posar en contacte diverses iniciatives dedicades als nous escenaris, tecnologies i agents de la informació científica. L’any 2012, però, l’IEC va impulsar les Jornades sobre la Gestió de la Informació Científica (JGIC), que des d’aleshores se celebren cada any sota la coordinació de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC).

Els dies 24 i 25 d’abril se’n va celebrar la tercera edició (JGIC-2014), que va aplegar prop de dos-cents responsables, administradors i documentalistes dels sistemes d’informació de les universitats i dels centres de recerca, així com investigadors i gestors especialitzats en l’anàlisi, la planificació i la comunicació de la ciència. L’èxit d’assistència així com la qualitat dels ponents i dels continguts presentats demostren que es tracta d’una activitat consolidada. Les presentacions i els enregistraments de les diferents edicions de les JGIC estan disponibles al blog de l’OR-IEC.

Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i de la Fundació Pasqual Maragall, va inaugurar les JGIC-2014 amb la conferència «Bibliometria: una història d’amor–odi». D’altra banda, el professor de la Universitat de Barcelona Àngel Borrego va analitzar, en la conferència «Altmetrics: noves formes de mesurar l’impacte de la informació científica», els nous escenaris més enllà dels indicadors tradicionals (factor d’impacte, citacions, etc.).

En la taula rodona sobre «Dades de recerca» es va tractar el repte de la gestió de les dades primàries generades en la investigació. En aquest sentit, cal tenir en compte que el nou programa europeu Horizon 2020 estipula l’accés obert a les publicacions i a les dades de recerca que s’obtinguin com a resultat de les investigacions finançades amb recursos públics. En la segona taula rodona, «Interoperabilitat de sistemes: el rol dels estàndards globals d’identificació», es va demostrar que la interconnexió creixent entre sistemes d’informació exigeix l’adopció d’estàndards per a identificar de manera unívoca els elements implicats en la recerca (investigadors, publicacions, organismes científics, agents finançadors, etc.). En la darrera taula rodona de les JGIC-2014 es va tractar el tema «El bibliotecari integrat/incrustat: afegint valor a l’organització», és a dir, com els gestors d’informació poden donar suport directe al treball dels grups de recerca.

El divendres 25 d’abril es va obrir amb la conferència «Cap als deu anys de Carhus: nous reptes, noves versions», a càrrec de Lluís Rovira, director de la Institució CERCA. En concret, la xerrada s’ocupà de Carhus, un sistema d’avaluació de revistes dels àmbits de les ciències socials i les humanitats que es publiquen a escala local, nacional i internacional. Finalment, en la conferència de clausura de les JGIC-2014, «La col·laboració als grans experiments científics», el professor Agustí Canals, de la Universitat Oberta de Catalunya, va explicar el projecte per a estudiar la manera com es gestiona la informació i el coneixement en l’experiment ATLAS de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear.

Com a conclusió, podem afirmar que per a assolir una recerca de qualitat, el nostre país necessita, entre altres factors, una gestió excel·lent de la informació científica. En aquest sentit, la cooperació entre agents i sistemes, el desenvolupament i implementació d’estàndards i l’avaluació de la producció científica amb indicadors robusts són reptes cabdals que ha d’afrontar una bona gestió de la informació científica, amb la finalitat de garantir el progrés del nostre coneixement sobre la realitat.

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

El centenari de la Mancomunitat de Catalunya, primer pas vers l’autogovern
Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC

 «Per primer cop, Catalunya tingué un organisme democràtic que parlava en nom de tota ella i superava, així, l’esquarterament provincial»

 


La recerca científica necessita una gestió eficient de la informació
Llorenç Arguimbau, coordinador de l'OR-IEC

«La cooperació entre agents i sistemes, el desenvolupament i implementació d’estàndards i l’avaluació de la producció científica amb indicadors robusts són reptes cabdals que ha d’afrontar una bona gestió de la informació científica»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

D’acord amb la Llei 34/2002 (LSSI) i la Llei orgànica 15/1999 (PDCP) podeu Subscriure-us o Donar-vos de baixa