Número 232
novembre 2018
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

El Corpus des Troubadours, projecte de referència per a la recerca de l’occità medieval

Apropar el món dels trobadors a la comunitat científica així com al públic en general és, des dels seus inicis, l’objectiu del Corpus des Troubadours, un projecte de la Unió Acadèmica Internacional, liderat per l’Institut d’Estudis Catalans, que s’ha convertit en un referent internacional per a la recerca científica de l’occità medieval. El Corpus des Troubadors, i la plataforma digital amb què es difon, es va presentar el 15 de novembre a Besiers, en el marc del simposi organitzat per la Universitat Paul Valéry de Montpeller, el CIRDOC, la Universitat Federal de Tolosa a Migdia-Pirineus i l’Associació Internacional d’Estudis Occitans.

Irene Capdevila, col·laboradora del projecte, va presentar el Corpus, que és dirigit per Vicenç Beltran i Tomàs Martínez Romero, membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Capdevila va explicar els darrers fruits del projecte, com ara la publicació de set volums i la creació del web del projecte, que facilita i dona visibilitat a una bibliografia de difícil accés, així com estudis actuals i vigents, i posa a l’abast del públic mil quatre-centes edicions de líriques trobadoresques.

En el marc de la trobada es va constatar la necessitat de constituir una xarxa col·laborativa que esdevingui un punt de trobada entre els diferents actors de les humanitats digitals en occità (Alemanya, Espanya, els Estats Units, França, Itàlia i el Regne Unit) i permeti crear un protocol de treball comú per poder realitzar, a llarg termini, un espai digital virtual específic.

En aquesta línia de treball, el CIRDOC i l’Institut d’Estudis Catalans van signar, mesos enrere, un conveni de col·laboració per al desenvolupament de projectes científics i culturals digitals entorn de l’edició electrònica de la lírica occitana medieval. L’objectiu de la col·laboració és la implementació d’eines innovadores per al tractament, l’estudi i la difusió de textos en occità antic en l’era de les tecnologies lingüístiques.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Es presenta el llibre Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i sud-est, de Vicenç Rosselló

 

Fruit de la col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut d’Estudis Baleàrics, s’ha publicat en català Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i el sud-est, del geògraf i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC Vicenç M. Rosselló Verger.

El llibre es va presentar dilluns, 19 de novembre, a les set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, i hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Fanny Tur, consellera de Cultura de les Illes Balears; Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia, i Vicenç M. Rosselló, autor del llibre.

L’estudi, que va ser publicat en espanyol l’any 1964, encara és absolutament vigent i permet tenir nova informació sobre la geografia humana i econòmica de Mallorca.

Podeu veure el vídeo de l'acte en aquest enllaç: http://bit.ly/2FLB1hW

Piula aquesta notícia Facebook mail


Escrits dispersos d’història, d’Hilari Raguer, es presenta al monestir de Sant Cugat

Un centenar de persones van assistir, el 7 de novembre, a la presentació del llibre Escrits dispersos d’història, editat per l’IEC i la Diputació de Barcelona i que recull textos escrits per l’historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer al llarg de seixanta anys. L’acte es va celebrar a la sala del claustre del monestir de Sant Cugat

En el decurs de la presentació, els historiadors Josep M. Figueres i Àngels Solé van glossar la figura de Raguer, a més de conversar amb ell sobre l’obra i la seva trajectòria historiogràfica. També hi van participar el president de l’IEC, Joandomènec Ros; el president d’Òmnium Cultural Sant Cugat, Lluís Bonet, i la regidora de Cultura de Sant Cugat del Vallès, Sílvia Solanellas.

El llibre agrupa els textos en quatre seccions, segons els temes tractats. Primer, un aspecte de la identitat del país, «Catalunya i l’Església catalana»; en segon lloc, «L’Església i la Guerra Civil»; en tercer lloc, «El Concili Vaticà II» i, finalment, la secció «Homenots», una sèrie d’escrits breus sobre personatges molt diversos i històricament rellevants. Clou l’obra una detallada bibliografia històrica de l’autor, a cura de Josep M. Figueres.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Presentació a l’IEC del llibre Els Banys “Àrabs” de Girona, de Xavier Barral

La presentació de l’obra Els Banys “Àrabs” de Girona, editada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, es va fer el 5 de novembre, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut, a càrrec de Francesca Español, presidenta dels Amics de l'Art Romànic, de Joaquim Nadal, de la Universitat de Girona, i de l’autor, Xavier Barral, membre de l’IEC.

Els Banys «Àrabs» de Girona és la primera monografia raonada que es dedica a aquest edifici —la seva història medieval, la restauració moderna, l’arquitectura i l’escultura— i el situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals. Rics i pobres es trobaven als banys, per higiene, per plaer i per desig de sociabilitat: era un lloc de llibertat, de conjures i d’amor.

Abans del segle XIX, els banys públics de la Girona medieval eren desconeguts, potser perquè l’edifici formava part d’un convent de monges caputxines i no se’l distingia des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l’origen a la cultura musulmana.

A l’època medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, d’esplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats. Només s’ha conservat el de Girona i s’ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció d’un edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo d’escultura al final del segle XIII.

Aquest edifici singular no era excepcional a l’època, ja que el bany era un hàbit corrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmana com per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors, els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podia trobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot, en algunes cases particulars. Però l’edifici gironí és excepcional avui tant pel seu estat de conservació com per la documentació que l’acompanya i que demostra, per exemple, que també els jueus es banyaven en dies i hores determinats, en aquest edifici gironí.

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’IEC acull el Simposi Carles Fages de Climent

El passat 22 de novembre es va celebrar el Simposi Carles Fages de Climent a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzat pel mateix IEC, la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i la Institució de les Lletres Catalanes. El Simposi, que s'ha fet coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de l’escriptor, moment en què es commemora oficialment l’Any Fages de Climent, va incloure diferents ponències de Mariàngela Vilallonga, Enric Pujol, Jordi Canet, Anna Teixidor, Nil Ventós o Jaume Guillamet, entre d’altres.

La jornada va acabar amb la lectura dramatitzada de Les bruixes de Llers, a càrrec de l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona.

La figura de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), poeta, narrador, dramaturg, articulista i traductor empordanès, és un dels actius de les lletres catalanes que encara necessita ser reivindicat per la seva qualitat, malauradament poc coneguda i reconeguda. Home de múltiples interessos, va cultivar des de la poesia fins al teatre. La seva obra, influenciada per Eugeni d’Ors i els noucentistes i emmarcada en la geografia física i humana de l’Empordà, bascula entre les fonts clàssiques i les tradicionals: ningú com ell no ha estat capaç d’utilitzar ambdós registres amb igual mestratge. De ben jove guanyà, el 1924, el Premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona, i l’any 1958 obtingué el Premi Ciutat de Barcelona per Primer llibre de sonets.

 

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Maria Aurèlia Capmany a l’IEC

Del 7 al 9 de novembre, va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el Simposi Trias sobre Maria Aurèlia Capmany, que formava part dels actes de l’Any Maria Aurèlia Capmany. En el simposi, que va fer un repàs de l’aportació de l’autora a les lletres catalanes i que se centrava en alguns dels aspectes menys coneguts del seu pensament i de la seva filosofia, hi van prendre part alguns dels especialistes més reputats en l’obra de l’autora.

En la inauguració del simposi, que es va celebrar el 7 de novembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, hi van ser presents Joandomènec Ros, president de l’IEC i de la Fundació Mercè Rodoreda; Joan-Elies Adell, director de la Institució de les Lletres Catalanes; Francesco Ardolino, coordinador del Màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals de la Universitat de Barcelona; Joan Vergés Gifra, director de la Càtedra Ferrater Mora; Joaquim Trias, patró de la Càtedra Ferrater Mora, i Marta Nadal, comissària de l’Any Maria Aurèlia Capmany.

En els últims quinze anys la Càtedra Ferrater Mora ha organitzat un simposi anual sobre l’obra i la figura d’un pensador o intel·lectual destacat (si bé no sempre prou conegut) de la història catalana moderna. Enguany es dedica a la figura de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991), novel·lista, dramaturga, política i assagista barcelonina.

L’organització del simposi va ser a càrrec de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, el Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, la Universitat de Barcelona, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut d’Estudis Catalans.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).
 
El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany com a commemoració oficial de l’any 2018, coincidint amb el cent cinquantè aniversari del naixement del seu pare, el folklorista Aureli Capmany.
 

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


La relació entre ciència i gènere al llarg de la història obre el Cicle de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Dones i ciència: apologia de la història és el títol de la conferència que va oferir Montserrat Cabré, professora d’història de la ciència de la Universitat de Cantàbria, el dilluns 5 de novembre, a les set del vespre, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC. Aquesta conferència va inaugurar el Cicle de Col·loquis que organitza aquest curs la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC.

Milers de científiques d’arreu del món es mobilitzen avui en moviments associatius que busquen el reconeixement públic a la qualitat de la seva feina. El seu activisme al voltant de commemoracions, com el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència, ha assolit un gran impacte en xarxes socials i mitjans de comunicació. En la seva intervenció, Montserrat Cabré va plantejar una reflexió sobre el paper del passat en el marc d’aquest activisme i quins reptes planteja a la història de la ciència.

Montserrat Cabré ha impulsat diversos programes acadèmics i de difusió dels estudis feministes i de gènere a la Universitat de Cantàbria, on dirigeix l’Àrea d’Igualtat, Conciliació i Responsabilitat Social. La seva recerca se centra en la història de les dones i la diferència sexual, amb especial atenció als sabers i a les pràctiques.

La sessió va ser presentada per Alfons Zarzoso, president de la SCHCT, i va cloure l’acte l’actuació musical de Ned Somerville i Joana Gumi, cantautors i historiadors de la ciència.

 

Cicle de Col·loquis de la SCHCT

Cada any, la SCHCT organitza diferents cicles de conferències i seminaris sobre temes relacionats amb la història de la ciència i la tècnica i la seva divulgació.

Molts d’aquests col·loquis compten amb la participació d´alguns dels acadèmics més destacats en el context internacional. A més, la SCHCT està fent un esforç per tractar als seus cicles temes socialment rellevants i apropar-los als ciutadans.

La voluntat de la SCHCT és que aquestes activitats arribin a bona part dels territoris de parla catalana i, enguany, hi haurà conferències, seminaris o rutes científiques a Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Granollers, Vic i València.

Podeu veure el vídeo de l'acte en aquest enllaç: http://bit.ly/2E4ewTM

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Pompeu Fabra, transversal i polièdric

* El Fons Joan Sales s’integra en l’Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d'Estudis Catalans

* Es presenta La formació de la Catalunya moderna (1640-1714), obra pòstuma de la historiadora Eva Serra

* L’Institut d’Estudis Catalans incorpora sis nous membres

* L’IEC i l’IEB col·laboren en un projecte de recerca internacional per a crear el mapa digital de l’Imperi romà

* L’IEC s’adhereix al manifest Alacant pel valencià

* Lluís Cabrera fa una aproximació pluridisciplinària als estudis geològics en el discurs de presentació com a membre de l'IEC

* Biologia i medicina, eixos de la trobada biennal de neurobiòlegs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià

* El Corpus des Troubadours, projecte de referència per a la recerca de l’occità medieval

* Es presenta el llibre Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i sud-est, de Vicenç Rosselló

* Escrits dispersos d’història, d’Hilari Raguer, es presenta al monestir de Sant Cugat

* Presentació a l’IEC del llibre Els Banys “Àrabs” de Girona, de Xavier Barral

* L’IEC acull el Simposi Carles Fages de Climent

* Maria Aurèlia Capmany a l’IEC

* La relació entre ciència i gènere al llarg de la història obre el Cicle de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal