Número 181
novembre 2013
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Més de tres-cents científics es reuneixen a Catalunya en la I Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional

Més de tres-cents científics experts en bioinformàtica i biologia computacional van compartir els avenços de la seva recerca en la I Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional, que es va celebrar el 22 de novembre a l’auditori RBA, de Barcelona. Tots aquests científics, de diferents nacionalitats i institucions, treballen a Catalunya i formen part del gran nombre de grups de recerca dedicats a aquest àmbit. En els darrers anys, Catalunya ha esdevingut líder en bioinformàtica, i s’ha configurat una potent massa crítica d’investigadors en aquesta disciplina. En la inauguració de la Jornada va participar Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Aquesta ha estat la primera gran trobada de bioinformàtics de Catalunya, i s'ha aprofitat per a presentar Bioinformatics Barcelona (BiB), una nova plataforma creada per a impulsar la formació, la recerca i la transferència tecnològica en bioinformàtica, i per a posicionar l’àrea de Barcelona com a pol de referència mundial en aquest àmbit. Bioinformatics Barcelona engloba les universitats de Catalunya, els centres de recerca i els hospitals més importants, i també grans infraestructures com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) i l’Institut d’Estudis Catalans. La Jornada també ha coincidit amb la recent creació de la Secció de Biologia Computacional dins la Societat Catalana de Biologia, societat filial de l’IEC.

En pocs anys, l’aproximació computacional ha esdevingut essencial en la recerca en biologia, i la bioinformàtica o la biologia computacional són ja disciplines científiques establertes i reconegudes arreu del món. A més, com a resultat dels extraordinaris avenços en les tecnologies de la genòmica, aquestes disciplines aviat esdevindran també essencials en la medicina i en la pràctica clínica, així com en els processos industrials relacionats amb la salut i amb la biologia, com és el cas de la indústria farmacèutica, biotecnològica o agroalimentària. A més, la creació de potents plataformes tecnològiques ha generat un context particularment favorable per al desenvolupament de la bioinformàtica, que situa Catalunya a l’avantguarda d’aquesta disciplina. La bioinformàtica és una ciència estratègica per a donar sentit a la ingent quantitat de dades biològiques, que creix exponencialment. El gran repte biocientífic actual és ser capaç de gestionar i explotar de manera àgil i natural tot aquesta allau d’informació.

La I Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional va estar organitzada conjuntament per la Societat Catalana de Biologia i Bioinformatics Barcelona (BiB), i ha rebut des de bon principi el suport de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació RBA.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Catalunya, en la quarta posició mundial en citacions per document a les revistes científiques Nature i Science

Nature i Science estan considerades les dues principals revistes científiques del món i amb un gran impacte internacional. Per tant, el nombre d’articles publicats en aquestes dues revistes i les vegades que se citen són indicadors a tenir en compte a l’hora de calibrar un sistema científic. L’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC) ha realitzat una anàlisi bibliomètrica d’aquestes dades amb l’objectiu d’avaluar la repercussió de l’activitat científica catalana en el període 2001-2012, i que publica al seu blog. Una de les principals conclusions de l’anàlisi és que els articles científics d’institucions catalanes publicats a Nature i Science són els quarts més citats del món. Així, doncs, l’aportació científica de Catalunya és equiparable a la d’altres països considerats capdavanters.

A mitjan mes d’octubre, l’OR-IEC va fer una anàlisi quantitativa d’aquestes dades i va concloure que, des de l’any 2001, el nombre de documents d’institucions catalanes publicats a Nature i Science s’ha incrementat exponencialment, fins a representar un 0,83 % del total d’articles publicats per aquestes revistes en el quadrienni 2009-2012. Si es pren com a indicador el nombre d’articles publicats a Nature i Science entre el 2001 i el 2012 per cada milió d’habitants, Catalunya ocupa la catorzena posició en el rànquing de països, un valor superior al de països com Finlàndia, Alemanya o França.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Els ecosistemes naturals que envolten les grans ciutats centren la X Jornada CREAF-SCB-ICHN

Actualment, el 80 % de la població europea i el 70 % de l’espanyola viu i treballa a les grans ciutats. Els espais naturals que envolten les regions metropolitanes són essencials per a la qualitat de vida dels ciutadans: són un espai de lleure i de salut, eviten riuades i inundacions i capturen CO2 de l’atmosfera, de manera que contribueixen a mitigar el canvi climàtic. Tot i això, aquests boscos i parcs naturals reben una forta pressió de les àrees urbanes properes i sovint corren el risc de degradar-se. El 12 de novembre passat, científics i gestors van discutir a l’IEC què amenaça aquests espais i què es pot fer per a conservar-los en la jornada Els ecosistemes metropolitans davant del canvi global, organitzada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Societat Catalana de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural.

Jaume Terradas, catedràtic emèrit d’Ecologia, membre de l’IEC i fundador del CREAF, va ser l’encarregat de la conferència inaugural, titulada «L’ecologia de les ciutats i les regions metropolitanes davant el canvi global». Terradas va partir de la idea que la ciutat és un ecosistema que planteja un gran repte: «superposar les nostres infraestructures a les infraestructures que mantenen la vida, sense destruir-les». En la intervenció també va afirmar que «cap generació no s’ha enfrontat a reptes tan complexos com l’actual», i que «cal canviar el model productiu, la construcció i l’urbanisme».

Durant la resta de la jornada es van pronunciar nou conferències més, en les quals es van abordar qüestions com ara els ocells comuns com a indicadors del canvi global en regions metropolitanes, la planificació dels espais oberts de la regió metropolitana de Barcelona o la problemàtica dels rius que hi ha al voltant de les àrees urbanes.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


El Consell Permanent de l’IEC visita l’abadia de Montserrat

El Consell Permanent de l’Institut, encapçalat pel president Joandomènec Ros, va visitar l’abadia de Montserrat el 6 de novembre passat. En el decurs de la visita institucional, els membres de l’IEC es van reunir amb el pare abat Josep M. Soler i Canals, amb qui van coincidir en la necessitat que, en moments de crisi com l’actual, es faci sentir més la veu crítica de l’Acadèmia i de l’Església. Es va destacar que el paper de les acadèmies, i també de l’Església, ha de ser el de fer de consciència crítica de la societat i «posar llum» a aquesta situació.

Acompanyats pel pare Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, el Consell Permanent de l’IEC va visitar les dependències de l’abadia, el Museu de Montserrat i va assistir al cant de la salve interpretat per l’Escolania de Montserrat.

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’hispanista Paul Preston, membre corresponent de l’IEC, guardonat amb el XXXVII Premi d’Honor Lluís Carulla

L’historiador Paul Preston, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, ha estat reconegut amb el XXXVII Premi d’Honor Lluís Carulla 2013, que atorga la Fundació Lluís Carulla. Dotat amb cinquanta mil euros, és un reconeixement a persones o entitats que, per mitjà de la seva activitat científica, cultural o cívica, han contribuït a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels territoris de llengua catalana. L’acte de lliurament de premis tindrà lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el proper dijous, 21 de novembre.

Paul Preston (Liverpool, 1946) és doctor en història per la Universitat d’Oxford i està especialitzat en la Segona República i la Guerra Civil espanyola, sobre les quals ha escrit una vintena de llibres. Ha impulsat el Catalan Observatory de la London School of Economics, que té per objectiu la recerca i el debat al voltat de qüestions rellevants per a Catalunya. Actualment, dirigeix el Centre Cañada Blanch per a l’estudi de l’Espanya contemporània de la London School of Economics.

El jurat d’enguany ha estat format per Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro.

 

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* El català avança malgrat l’entorn sociopolític advers

* El centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC es clou amb un acte a la Conselleria de Cultura

* L’IEC i la Diputació de Barcelona renoven la seva col·laboració institucional

* Declaració de l’IEC sobre el dret de Catalunya a decidir el seu futur

* Francesc Gonzàlez i Sastre, reelegit president de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

* Rosaura Farré, l’Institut Danone i Indústries Balfegó, premiats pel Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans

* L’IEC i l’Acadèmia Catalana de Gastronomia proposen la creació d’un observatori del turisme gastronòmic a Catalunya

* L’IEC publica la primera part del Diccionari d’historiadors de l’art català, dirigit per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda

* Més de tres-cents científics es reuneixen a Catalunya en la I Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional

* Catalunya, en la quarta posició mundial en citacions per document a les revistes científiques Nature i Science

* Els ecosistemes naturals que envolten les grans ciutats centren la X Jornada CREAF-SCB-ICHN

* El Consell Permanent de l’IEC visita l’abadia de Montserrat

* L’hispanista Paul Preston, membre corresponent de l’IEC, guardonat amb el XXXVII Premi d’Honor Lluís Carulla


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

D’acord amb la Llei 34/2002 (LSSI) i la Llei orgànica 15/1999 (PDCP) podeu Subscriure-us o Donar-vos de baixa