Número 180
octubre 2013
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Acte d’homenatge a Mercè Durfort, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

Mercè Durfort durant l'acte d'homenatge (Fotografia: UB)

El 4 d’octubre passat, l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) va acollir l’acte d’homenatge a Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular de la UB i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, amb motiu de la seva jubilació. L’acte va ser presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, i hi van participar Eduardo Soriano, catedràtic i director del Departament de Biologia Cel·lular de la UB; Sergi Bonet, professor de biologia cel·lular de la Universitat de Girona; Joandomènec Ros, catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB i president de l’Institut d’Estudis Catalans, i Joaquim Gutiérrez, degà de la Facultat de Biologia de la UB.

Durant l’homenatge, tots els conferenciants van recordar l’alt compromís de Mercè Durfort amb la institució universitària, i van destacar, en especial, aspectes de la seva personalitat, com ara la generositat, el carisma, la intel·ligència emocional i la capacitat de treball. Joandomènec Ros va ressaltar també la tasca realitzada per Durfort durant els anys que va presidir la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, del 1994 al 2000.

Mercè Durfort i Coll és una destacada experta en l’estudi de la histopatologia de mol·luscs bivalves marins i de crustacis, en la biologia de la reproducció d’invertebrats i d’algunes espècies de vertebrats, en la bioacumulació en mol·luscs i crustacis, i en la determinació de protozous paràsits (en especial, els microsporidis). Catedràtica de Biologia Cel·lular a la UB des del 1985, ha estat la primera científica catalana autora d’una tesi doctoral sobre ultraestructura cel·lular, a més de ser la primera dona que ha ingressat a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i la segona a fer-ho a l’IEC (1989). És sòcia honorària de la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’IEC, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2000) i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya (2007). El 2002 va ser distingida amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, i el 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El vídeo de l'acte es pot veure en aquest enllaç
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


El biòleg Jordi Casanova presenta a l’IEC els darrers estudis sobre morfogènesi

Com s’arriba a formar el cos dels éssers vius, i les seves parts, amb morfologies i mides específiques és una de les qüestions centrals de la biologia. La morfogènesi, en general, i l’organogènesi, en particular, són esdeveniments complexos que impliquen canvis globals en les poblacions cel·lulars en termes de proliferació, migració, diferenciació i forma. Estudis recents han començat a desvetllar com són controlats aquests canvis sincrònics per gens que especifiquen la determinació cel·lular, i per la capacitat de les cèl·lules per respondre als senyals extracel·lulars. Jordi Casanova, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona i cap de grup de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, va presentar una visió general dels resultats dels seus estudis en aquest camp el 14 d’octubre, a l’IEC, convidat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut.

Un punt d’inflexió en aquesta recerca s’ha produït en la mesura en què s’han pogut estudiar aquests asptectes en el context de tot l’organisme en viu. Segons va explicar el ponent, en el seu laboratori han analitzat aquestes qüestions en diferents sistemes model en el desenvolupament del gènere Drosophila, i majoritàriament en el seu sistema traqueal, un sistema complex de tubs que condueixen l’oxigen des de l’exterior de l’animal fins als teixits interns.

Jordi Casanova i Roca va estudiar biologia a la Universitat de Barcelona. Va redactar la tesi doctoral sota la direcció del Dr. Ginés Morata al Centre de Biologia Molecular de Madrid i és doctor per la Universitat Autònoma de Madrid. Posteriorment, va prosseguir la formació postdoctoral a la Universitat de Colúmbia (Nova York). La seva recerca està dedicada a estudiar com els gens regulen el desenvolupament dels éssers vius. L’any 2000 va ser escollit membre de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO). Ha compaginat la recerca amb la divulgació i reflexió sobre les implicacions dels descobriments en biologia. En aquest terreny, ha publicat el llibre Petita història dels humans.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Una conferència de Xavier Dectot, director del Museu del Louvre-Lens, obre el curs 2013-2014 d’Amics de l’Art Romànic

El 4 de desembre de 2012 es va inaugurar a França un nou museu: el Louvre-Lens. La implantació d’aquest Museu, situat a la conca minera de Lens, a la regió Nord - Pas de Calais, respon al moviment de descentralització dels grans equipaments culturals parisencs. Amb el nou projecte, el Louvre ―el museu més gran de França i un dels elements identitaris de París― afronta un nou repte: repensar com es presenten les col·leccions i imaginar un Louvre més accessible, obert a un públic sovint allunyat de la cultura i amb una escala més humana. El 14 d’octubre, el director del Louvre-Lens, Xavier Dectot, va fer balanç del primer any del nou museu en la conferència inaugural d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’IEC, titulada «El Louvre-Lens. Balance del primer aniversario de un proyecto cultural al servicio de un territorio euroregional». Dectot va definir el nou museu com «el catalitzador d’un nou desenvolupament econòmic, d’una transformació profunda i sostenible del territori», fet que comporta «l’accés a nous públics, sovint allunyats de la cultura».

Les altres sessions inaugurals
La Societat Catalana de Geografia va ser la primera a inaugurar el curs 2013-2014 l’1 d’octubre, amb la conferència «El paisatge físic i cultural de la serra de Tramuntana», a càrrec de Vicent Maria Rosselló, soci honorari d’aquesta filial. El 15 d’octubre va ser el torn de la Societat Catalana de Pedagogia, que va donar el tret de sortida del nou curs amb una lliçó de Josep-Lluís González Medina, director de la British School of Barcelona, titulada «La institució escolar: porta oberta al plurilingüisme». La Societat Catalana d’Estudis Històrics va obrir el nou curs el 29 d’octubre amb la conferència «Muret, 1213: tòpics i llocs comuns d’una batalla decisiva, vuit segles després», de Martín Alvira Cabrer, professor titular del Departament d’Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense, de Madrid.

Entrevista a Xavier Dectot - Connexió Barcelona, de Barcelona Televisió

Piula aquesta notícia Facebook mail


Màrius Serra reivindica l’ofici de traductor literari el Dia Internacional de la Traducció

Sense la seva feina no podríem gaudir, en català, d’obres com Madame Bovary, El palau de la lluna, Les tres germanes o de les aventures del comissari Montalbano. Per reivindicar el reconeixement de la professió del traductor literari, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) van organitzar un seguit d’activitats al claustre i al jardí Mercè Rodoreda de l’IEC el dilluns, 30 de setembre, amb motiu del Dia Internacional de la Traducció. L'escirptor i membre de la Secció Filològica de l'IEC Màrius Serra va oferir una conferència sobre la traducció literària.

A més de la conferència de Serra, hi va haver traduccions en directe al claustre de l’IEC ―en què van participar Lluís Maria Todó i Núria Busquets― i lectures públiques de traduccions per part dels seus traductors. Durant l’acte, Bel Olid, vocal de l’AELC i presidenta del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL), va parlar de les recomanacions de la Plataforma Europea per a la Traducció Literària (PETRA) per al pla d’acció europeu a favor de la traducció literària. Va presentar l’acte Joandomènec Ros, president de l’IEC, i la cloenda va estar a càrrec de Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC.

La conferència i les lectures es poden veure a la videoteca de l'IEC

Piula aquesta notícia Facebook mail


Mor Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC

Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va morir a Barcelona el 26 de setembre als vuitanta-tres anys. Gaspar Feliu, membre de la Secció, destaca la recerca que va desenvolupar al voltant del monestir de Santes Creus i que «va ser un dels primers a tractar la demografia a l’edat mitjana». Cabestany era doctor en història per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001), president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des del 1994), membre del Consell Assessor de Catalunya romànica i director del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT, 1985-2008).

És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana: Alfons el Cast (1960); Expansió catalana per la Mediterrània (1967); Jaume I (1208-1276), esbós d’una biografia (1976); Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya (1984); Reial monestir de Santes Creus: Guia històrica i arquitectònica (1997), La marca de l’Alt Gaià: el castell de Queralt (segles VIII-XII) (2000), L’hospital de la Santa Creu. 1401 (2001), Jaume I. Conqueridor i home de govern. 1208-1276 (2004).
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Neix un nou instrument: la barítona

* L’Institut d'Estudis Catalans inaugura el curs 2013-2014

* El web Corpus Literari Digital posa a l’abast del públic el patrimoni literari de Salvador Espriu

* Les conseqüències de la batalla de Muret sobre la literatura, la llengua i la cultura centren un congrés a l’IEC

* L’IEC acull el II Simposi sobre l’Ensenyament de la Llengua i la Literatura Catalanes a la Secundària i a la Universitat

* Les jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Santa Coloma de Farners commemoren el centenari de les Normes ortogràfiques

* Se celebra a l'IEC el primer simposi internacional sobre el menjar i l’alimentació en l’època medieval

* L’escriptora i lexicògrafa Joana Raspall és homenatjada, a l’IEC, en el marc dels actes pel seu centenari

* Acte d’homenatge a Mercè Durfort, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

* El biòleg Jordi Casanova presenta a l’IEC els darrers estudis sobre morfogènesi

* Una conferència de Xavier Dectot, director del Museu del Louvre-Lens, obre el curs 2013-2014 d’Amics de l’Art Romànic

* Màrius Serra reivindica l’ofici de traductor literari el Dia Internacional de la Traducció

* Mor Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal