Número 165
juny 2012
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Joaquim Maria Puyal, membre de la Secció Filològica, guardonat amb el títol de Català de l’Any

Joaquim Maria Puyal, periodista i membre de la Secció Filològica de l’IEC, va rebre el títol de Català de l’Any gràcies als més de vuitanta mil vots dels espectadors d’Els Matins de TV3 i dels lectors d’El Periódico. En la cerimònia de lliurament de premis, que es va celebrar el 22 de maig, Puyal va pronunciar un discurs d’agraïment en el qual va dedicar el guardó als ciutadans que pateixen les retallades i que pateixen la crisi a casa. «Jo no sóc el Català de l’Any. Ja sé que no ho sóc». Per a Puyal, «hem confós la felicitat amb el diner, hem confós la crisi econòmica amb la crisi moral, hem confós els papers, ens hem acostumat a viure bé, hem oblidat la cultura de l’esforç i hem vist com uns descarats polítics i alguns negociants sense escrúpols han fet amb el diner allò que els ha convingut».

En la seva intervenció, el guardonat va fer un crit a favor del periodisme, que viu una crisi «profunda» i que, va dir, «és una de les potes essencials de la societat democràtica: la democràcia es basa en la llibertat i no hi pot haver llibertat si no hi ha informació».

Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949) és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctor en lingüísitica per la UB i doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. Ha desenvolupat tota la carrera periodística a la ràdio i a la televisió en llengua catalana. El 1976 va presentar a la Cadena Ser el projecte Futbol en català, primer programa en català sobre aquest esport. Creador, productor i presentador de diversos programes, va iniciar la seva carrera als estudis Miramar, al circuit català de Televisió Espanyola. A Televisió de Catalunya ha dirigit i presentat programes com Vostè jutja, La vida en un xip, Tres pics i repicó i Un tomb per la vida. Des del 1997, sense abandonar la ràdio, ha orientat el seu treball cap a l’activitat universitària a la Universitat de Barcelona i la recerca en l’àmbit de la teoria de la comunicació. Ha rebut, entre altres, el premi d’Òmnium Cultural per la seva tasca periodística a la ràdio o la televisió (1983, 1986 i 1991), el premi Ciutat de Barcelona (1983), el Premi Ondas de Ràdio i Televisió (1978, 1979, 1986 i 2004), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), Premi Nacional de Cultura (1997), el Premi Nacional de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions en l’apartat de radiodifusió (2004) i el Premi Internacional de Periodisme Esportiu Vázquez Montalbán (2006). És membre de l’IEC des del 2009.

Recull de premsa

Piula aquesta notícia Facebook mail


Aina Moll, membre de la Secció Filològica, investida doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya

La menorquina Aina Moll, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el 8 de maig, en reconeixement a la seva contribució a la normalització lingüística dels territoris de llengua catalana. L’acte, que va tenir lloc a la seu institucional de la UOC, es va obrir amb la intervenció de la rectora d’aquesta Universitat, Imma Tubella, que va qualificar Moll d’«activista silenciosa» en la construcció de la normalització lingüística.

Isidor Marí, president de la Secció Filològica i professor de la UOC, va ser l’encarregat de fer la laudatio, en què va subratllar «l’encert d’aquest reconeixement a una dona que s’ha distingit per la disponibilitat, la tenacitat i el coratge amb què ha treballat tota la vida per la llengua catalana». Aina Moll va dedicar el discurs a Antoni Maria Alcover en commemoració dels cent-cinquanta anys del seu naixement, «una bona ocasió per a rememorar l’aventura del Diccionari i comprovar l’evidència del seu impuls inicial».

Aina Moll (Ciutadella, 1930) és llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Va ser la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i va coordinar l’Àrea 1 del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). És sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Ha estat guardonada amb el Premi Marià Aguiló de l’IEC (1988), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1988) i el Premi Ramon Llull del Govern Balear (1998).

Recull de premsa

Piula aquesta notícia Facebook mail


El conseller Mascarell reflexiona sobre la situació del català

«El català és una llengua normalitzada, sòlida, una llengua de cultura i de ciutadania, però donar la situació per bona seria un error, perquè el català pot retrocedir». Així ho va dir el 2 de maig el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a l’IEC, on va pronunciar la conferència «La llengua dels catalans: cultura, estat, nació», organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut.

El conseller Mascarell va afirmar que si l’objectiu de la generació noucentista va ser relligar els conceptes de llengua, cultura i nació, «a nosaltres ens toca ara introduir la idea d’estat, ja que si la nació és la mà, aquesta mà necessita un guant, un estat, que la protegeixi». I el conseller va sentenciar que «si no és així, les dificultats per a la llengua augmentaran».

Mascarell va criticar que els catalans paguin cent vint-i-set milions d’euros en impostos per a la defensa i l’extensió de la llengua espanyola, per mitjà de l’Institut Cervantes, «mentre que la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat té un pressupost d’uns cinquanta milions d’euros». Segons el conseller, «el nostre principal mal és el dèficit d’Estat».
 

Recull de premsa

Piula aquesta notícia Facebook mail


Francesc Albardaner presenta a l’IEC noves proves que apunten que Cristòfor Colom era català

Era català Cristòfor Colom? «Encara no hi ha prou proves que demostrin que era català, però tampoc que fos genovès; hi cal continuar treballant». Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va introduir amb aquestes paraules la conferència «La catalanitat de Colom. Estat de la qüestió i noves proves inèdites», que va pronunciar Francesc Albardaner el 15 de maig a l’IEC. Albardaner, investigador sobre l’origen de Colom, «ha treballat moltíssim i ha recopilat molta documentació que mostra que el descobridor d’Amèrica tenia un entorn català; la seva feina ha donat un bagatge considerable a recerques molt més profundes i crítiques del que hi havia fins ara». L’organització de la conferència va ser a càrrec de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. En l’acte també va intervenir Jaume Sobrequés, president de la filial.

Francesc Albardaner, que investiga els orígens de Colom des del 1986, va centrar la seva intervenció en la descoberta de diversos documents. D’una banda, el que ha anomenat document Richart, en honor a l’investigador que l’hi va cedir: Jaume Richart Gumà. Aquest document revela, entre altres coses, la vinculació de personatges de l’esfera més pròxima de Colom com són els Vespucci, Francesco de Bardi ―futur cunyat de Colom― i Giovanni Caboto amb València, una dècada abans del descobriment. D’altra banda, Albardaner va ensenyar com els documents del Plet de Veragua ―un litigi de trenta anys de durada que tenia per objectiu repartir l’herència de Colom― mostren que el cognom de la nissaga familiar s’escriu amb ema final. Tot i aquestes proves, per ara no s’ha trobat cap arxiu, ni a Catalunya ni a Gènova, d’una família on hi hagi els germans Bartomeu, Cristòfor i Jaume.

L’historiador peruà Luis Ulloa va ser el primer a defensar la catalanitat de Colom, el 1927, i això va motivar una sèrie d’investigacions per a demostrar-ho. Malgrat tot, segons Albardaner, «per als italians, el tema de la nacionalitat del descobridor és un tema que donen per tancat i barrat».

Recull de premsa

Piula aquesta notícia Facebook mail


Es presenten a l’IEC les traduccions i edicions de Curial e Güelfa

Amb el títol Curial e Güelfa, poliglota, el dia 17 de maig es van presentar a l’IEC les edicions i les traduccions d’aquesta obra a l’anglès, a l’espanyol, al francès, a l’italià i al portuguès, promogudes per l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa (ISIC-IVITRA) de la Universitat d’Alacant, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Ramon Llull. En l’acte va intervenir Max W. Wheeler, professor emèrit de la Universitat de Sussex (Regne Unit) i membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, que és l’autor de la darrera traducció de Curial e Güelfa a l’anglès, publicada per l’editorial John Benjamins.

L’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció) va ser fundat fa deu anys a la Universitat d’Alacant amb l’objectiu de realitzar traduccions de les obres clau de la producció literària i científica en català. Vicent Martines, director de l’ISIC-IVITRA, va ser l’encarregat de presentar l’acte juntament amb Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, i Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull.

Vicent Martines va presentar les novetats multimèdia del portal Curial e Güelfa de la Biblioteca Digital Multilingüe de la Mediterrània-IVITRA (http://www.ivitra.ua.es/new_autors.php), on es poden trobar les edicions i les traduccions de l’obra, a més de diferents enregistraments audiovisuals relacionats amb el llibre.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* La Secció Filològica clou l’Any de la Paraula Viva

* L’IEC i la Xarxa Vives d’Universitats signen un conveni de col·laboració per a la promoció de la ciència i la cultura

* L’ús del català creix entre les persones que no el tenen com a primera llengua, i augmenta el consum de mitjans en català

* Cent cinquanta persones participen en les 5es Jornades Catalanes de Revistes Científiques

* Les marees roges centren el discurs d’ingrés de Marta Estrada com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

* Es lliuren a la UAB els premis de les XVII Proves Cangur de Matemàtiques

* Una conferència del xef Joan Roca clou a l’IEC un seminari sobre la cuina catalana que aplega una vintena d’especialistes

* Creació i transcendència van centrar el diàleg de l’Atri dels Gentils celebrat a l’IEC

* Joaquim Maria Puyal, membre de la Secció Filològica, guardonat amb el títol de Català de l’Any

* Aina Moll, membre de la Secció Filològica, investida doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya

* El conseller Mascarell reflexiona sobre la situació del català

* Francesc Albardaner presenta a l’IEC noves proves que apunten que Cristòfor Colom era català

* Es presenten a l’IEC les traduccions i edicions de Curial e Güelfa


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal