Maria Teresa Ferrer i Mallol, amb la col·laboració i la revisió de Carles Vela Aulesa. Nicolau de Mediona va exercir de notari a Barcelona entre el 1432 i el 1461. De la seva activitat professional, en resten actualment vint-i-quatre manuals i llibres a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, a més d’un fragment de llibre de procures conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Entre aquests protocols s’ha conservat un llibre de comptes particular d’aquest notari: és aquest llibre que ara es publica. S’ha conservat per una rara casualitat, segurament perquè el notari aprofità per escriure’l pel gran nombre de pàgines en blanc que havien quedat sense utilitzar en el llibre d’una marmessoria, la de Bernat Joan de Montpalau, donzell. Els comptes de Nicolau de Mediona, i especialment les notícies complementàries que els acompanyen, ens proporcionen un punt de vista divers del qual ens forneixen els contractes notarials. Les notícies complementàries il·luminen molts aspectes que ens passarien desapercebuts en el protocol. Per exemple, en la venda de censals i violaris entre particulars s’adverteix millor l’obligatorietat del lliurament de penyores o d’escriptures d’algun bé immoble que garantís el pagament de la pensió. Hi veiem com les penyores són venudes si el pagament de pensions s’endarrereix o com es tornen quan el censal es redimeix, de manera que el seu caràcter de préstec queda més patent. Com a llibre de comptes particular, que no fou escrit per a ésser conservat, el volum de Nicolau de Mediona és absolutament sincer, i aquí resideix el seu interès. L’obra forma part de la col·lecció «Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica» i està editada per l’Institut d’Estudis Catalans.

 

 

---