«Martí l’Humà no fou un rei transcendental per a la nostra història com Jaume I, però aconseguí tornar a lligar Sicília a la Corona catalanoaragonesa a través del matrimoni del seu fill Martí amb la reina Maria de Sicília, que reinstaurà a l’illa després d’una absència de prop de deu anys. Endegà també l’expedició de Sardenya, que, malgrat la seva mort i la del seu fill Martí el Jove, permeté, deu anys després, el domini total de l’illa». Així s’inicia el primer capítol del llibre, signat per M. Teresa Ferrer i Mallol, dedicat al darrer rei de la dinastia barcelonina, amb el qual es va obrir el congrés celebrat l’any 2010, a l’Institut d’Estudis Catalans, per a commemorar els sis-cents anys de la mort del rei Martí l’Humà. Aquest llibre recull les actes d’aquell congrés internacional, organitzat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, que durant cinc dies va aplegar diversos experts que van analitzar la vida i els temps en què va viure el qui va ser rei d’Aragó, de València, de Mallorca i de Sardenya; comte de Barcelona, de Rosselló i Cerdanya, de Sicília i d’Empúries, i duc de Montblanc. L’obra s’estructura en diferents blocs temàtics: el govern dels regnes; el patrimoni reial, la fiscalitat i l’endeutament; la consolidació del poder a la Mediterrània central; la política internacional; la societat i l’economia; la cultura i l’art; la família del rei Martí, i l’interregne i el Compromís de Casp.

 

 

---