|
Corretjola, cresta de gall, eritrina, falguereta de cingle, jonquill de bosc, ravenissa groga, setins, xuclamel... La llengua catalana té una gran riquesa denominativa per a referir-se a les plantes que ens envolten, i aquesta riquesa ha quedat recollida en el gran nombre d’obres botàniques que s’han publicat en els últims cent cinquanta anys. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Termcat acaben de publicar Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, una obra que inclou 5.800 fitxes terminològiques que recullen més de 35.000 noms catalans referits a uns 8.400 noms científics. Tota aquesta informació ha estat recopilada, ordenada i depurada durant més de vint anys de feina.
Per elaborar el llibre, s’han buidat més de tres-centes obres botàniques, entre les quals destaca Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans, que ha servit de punt de partida. El resultat és, en paraules de Jordi Bover, director del Termcat, una «gran base terminològica que permetrà que botànics i lingüistes, amants de la natura i lletraferits, puguin conèixer i utilitzar amb precisió les denominacions catalanes existents per a les diferents espècies». També, tal com apunta, pot ser matèria primera per a molts altres usos, «des d’estudis lingüístics que aprofitin tot el cabal d’informació que ens proporcionen les fonts de les denominacions, fins a eines tecnològiques que integrin aquesta terminologia en la nostra vida quotidiana».
L’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana ha estat dirigida per Joan Vallès i ha tingut l’assessorament científic de dos membres de l’IEC: Joan Veny, membre de la Secció Filològica, i Josep Vigo, membre de la Secció de Ciències Biològiques. |
