Fa deu anys, quan s’intentava aprovar un projecte de Constitució europea, es va debatre al voltant de la pretensió de negar les arrels cristianes de la cultura europea. Una dècada després de tot aquell procés, el nou número de la revista Educació i Història, un monogràfic titulat Pedagogies i tradicions religioses i culturals, reprèn el fil d’alguns dels debats plantejats aleshores; l’obra se centra en les relacions entre la religió i la pedagogia, en un món sacsejat pels discursos de la postmodernitat, la globalització i la revolució tecnològica. L’article amb què s’obre el monogràfic és de Raquel de la Arada, Conrad Vilanou i Antonieta Carreño, de la Universitat de Barcelona, que aborden el vessant pedagògic del cristianisme en contraposició a la tradició de l’hel·lenisme. Francesc Xavier Marín i Torné, expert en cultura, civilització i religions islàmiques, aborda, en el segon article, l’actualitat de les escoles islàmiques o alcoràniques. D’altra banda, els professors Héctor Salinas Fuentes i Miguel Amorós Hernández aprofundeixen en una tesi segons la qual, tant en el món clàssic com en la tradició cristiana, la qüestió clau sempre va ser la proposta d’una manera de viure que apuntava al cultiu de cadascú. Tot seguit, Xavier Laudo Castillo, Albert Esteruelas Teixidó i Jordi Garcia Farrero s’endinsen en la filosofia oriental de Lao Zi. El monogràfic es tanca amb un article de Júlia Yúfera Pérez, que estudia la tradició mística tot partint del segle d’or espanyol. A banda del monogràfic, la revista inclou els assajos «El fons fotogràfic de l’Escolania de Lluc», de Llorenç Gelabert Gual i Francesca Comas Rubí, i «De maestros a profesores de EGB: tradiciones educativas y modernización pedagógica. El caso de Canarias en el contexto español», que firma Teresa González Pérez. Finalment, en l’apartat de ressenyes crítiques i bibliografia, Vanesa Amat i Castells repassa el passat i el present de la impremta escolar i els llibres de vida.

 

 

---