«El viatge matemàtic avança en la penombra, o fins i tot en la foscor, i l’investigador toca els objectes de la recerca com un cec que busca dolorosament una visió. Però és una foscor creativa, necessària per a canviar un estereotip o un paradigma». «Les matemàtiques són una droga» i, quan un treballa en un resultat difícil, «el nivell d’adrenalina deu ser comparable al de les persones que competeixen en un esport». Són algunes de les trenta-cinc reflexions de matemàtics d’arreu, que intenten respondre a qüestions com ara: com són els qui es dediquen a fer recerca matemàtica? Què els mou a fer aquesta feina sacrificada, difícil, gairebé obsessiva i no prou valorada? Les recull el llibre Ments abstractes, editat pel Centre de Recerca Matemàtica i l’IEC, en què els protagonistes, però, són els retrats d’aquests matemàtics, obra de Francesc Creixell i Fernando Rascón, que acompanyen les reflexions esmentades. Tot plegat es complementa amb la perspectiva de científics d’altres àmbits, i d’escriptors, que copsen tota la dimensió humana del treball matemàtic: Salvador Cardús, Jorge Wagensberg, Adolf Tobeña, Daniel Giralt-Miracle, Joan Barril i David Jou. David Jou, que a més és l’autor de la presentació del llibre, afirma sobre aquesta publicació que «mirar les fotografies i llegir les frases et fan venir ganes d’escoltar els personatges, d’invitar-los a un cafè ―o a un dinar―, i deixar-los parlar llargament, i abandonar-te al seu entusiasme, probablement concentrat sobre coses àrdues però que iŀluminen el món i donen sentit a la vida».

 

 

---