Eumo Editorial i Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans) La publicació dels poemes en revistes de l’exili francès o sud-americà, el silenci imposat pel franquisme, l’actitud de la mateixa escriptora de bandejament dels seus versos i la fama que va assolir com a novel·lista a partir dels anys seixanta van deixar en segon terme l’obra poètica de Mercè Rodoreda. En aquest llibre l’autor, Jordi Julià, presenta Rodoreda com una poeta rigorosa i amb consciència d’ofici i la situa entre les principals figures líriques catalanes. Per a Julià no hi ha cap dubte que l’autora barcelonina forma part d’un grup selecte de grans poetes del nou-cents. Mestra en Gai Saber en els últims Jocs Florals dels anys quaranta, Rodoreda va fer una carrera lírica meteòrica i va conrear els estils més diversos (intimista, amorós, hermètic, culturalista, mitològic…). A L’abrupta llengua, Jordi Julià fa un primer pas per explicar, tot barrejant l’estudi històric i la comprensió de text, els motius que van portar l’autora catalana a escriure poesia, per què va escollir unes formes i uns temes determinats, per què va anar modificant l’estil i quines van ser les vies de difusió dels seus versos. Eumo Editorial i la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans) posen a l’abast del gran públic aquest assaig, que té per origen un ajut de recerca atorgat per la Fundació, i que reivindica l’obra poètica d’una de les autores més destacades de la literatura catalana i europea.

 

 

---