Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 2013 El Parlament de Catalunya es va constituir al final del 1932; un any més tard, la Universitat de Barcelona es va dotar d’un estatut d’autonomia. L’activitat de l’un i de l’altra es va col·lapsar amb l’esclat de la Guerra Civil, però es va reprendre l’estiu del 1937. Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, explora a La Universitat de Barcelona i el Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936 el trasbals que el conflicte bèl·lic va representar per a aquestes dues institucions, que havien estat pensades per a un context de pau, i com i per què van aconseguir sobreviure. Totes dues encarnaven dos aspectes bàsics de la democràcia autònoma catalana i representaven una legalitat anterior a la Guerra, que les autoritats catalanes declaraven mantenir per legitimar una guerra presentada com un combat entre guerra i feixisme. L’onada revolucionària desencadenada arran del fracàs del cop militar del 19 de juliol de 1936 les va posar en qüestió, però tot i això, després dels fets del maig del 1937, el Parlament va celebrar el primer plenari des del juliol de l’any anterior i la Universitat va reprendre les classes. Tanmateix, les circumstàncies de la Guerra no van fer possible recuperar la normalitat. En aquesta obra, Balcells valora positivament la reforma de la Universitat de Barcelona iniciada abans de la Guerra, però n’ofereix una visió més real del que és habitual, tot proporcionant noms i cognoms d’adversaris i partidaris. Com a teló de fons, s’hi presenta una reflexió sobre les vicissituds i les limitacions del procés de la ineludible recuperació de la unitat del poder per la Generalitat durant la Guerra Civil.

 

 

---