 La tragèdia és una obra dramàtica en la qual els personatges que la protagonitzen s’enfronten de manera inevitable contra el destí o contra els déus. Generalment acaben amb la mort o la destrucció física, moral i econòmica del personatge principal. El terme tragèdia va ser encunyat a Grècia, i el gènere literari va ser tractat en períodes posteriors. Als territoris de llengua i cultura catalanes, per exemple, trobem les obres d’autors com Joan Ramis i Ramis, Josep Palau i Fabre o Àngel Guimerà. Els dies 10 i 11 de juliol, l’Aula Carles Riba va organitzar a l’IEC un simposi internacional centrat en la tragèdia, en el qual es van abordar qüestions com la llengua en la tragèdia o la ironia tràgica, i es van estudiar les obres de Riba, Pere Bosch i Gimpera o Francesc Ubach i Vinyeta.
|
El simposi es va obrir amb la conferència «La llengua de la tragèdia», a càrrec de Carles Miralles, president de l’Aula Carles Riba i membre de l’IEC. Al llarg del primer dia es van oferir, a més de la de Miralles, un total de sis conferències i es va presentar el volum de l’Aula Carles Riba L’epica. Tra evocazione mítica e tragedia, que és fruit del simposi internacional de l’Aula celebrat a Roma al principi de gener del 2012. L’11 de juliol es van pronunciar quatre conferències: «A propòsit d’uns textos de joventut de Pere Bosch i Gimpera», per Jaume Pòrtulas, de la Universitat de Barcelona; «Il Prometeo di Eugeni d’Ors, per Paola Volpe, de la Universitat de Salern; «La tragèdia i el tràgic de Riba», a càrrec de Carles Garriga, de la Universitat de Barcelona, i «Hèlena de Villalonga: referents i innovació», per Carmen Morenilla, de la Universitat de València. |
|
