 Les vint-i-una institucions d’educació superior de la Xarxa Vives d’Universitats van retre homenatge el 12 de juliol al lingüista, dialectòleg i membre de l’IEC Joan Veny i, a títol pòstum, a la rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Montserrat Casas. L’homenatge va tenir lloc a la Universitat d’Alacant, en el marc de l’acte de cloenda del curs 2012-2013 a les universitats dels territoris de parla catalana. Josep Massot, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i també membre de l’Institut, va estar l’encarregat de llegir la laudatio de Veny. En la seva intervenció, Massot va repassar la trajectòria de Veny, de qui va destacar l’«enorme producció científica i una tasca docent molt remarcables, que l’han convertit en una figura destacada de la cultura catalana». Veny va donar les gràcies pel reconeixement i va afirmar: «m’omple d’orgull i m’anima a continuar treballant per la nostra llengua, per la nostra identitat».
|
Joan Veny (Campos, Mallorca, 1932) és doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i és membre de la Secció Filològica de l’IEC des del 1978. Ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l’edició de textos i la història de la llengua, i ha dedicat una atenció especial a l’etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana, especialment sobre dialectologia, geolingüística i etimologia, i ha participat en nombrosos congressos. És autor de llibres com Estudis de geolingüística catalana, Els parlars catalans, Introducció a la dialectologia catalana, Dialectologia filològica, Llengua i entorn natural i Petit atles lingüístic del domini català.
Director, amb Lídia Pons, de l’Atles lingüístic del domini català, és responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l’àmbit de la geolingüística. És president del Consell Supervisor del TERMCAT, de l’Atles linguistique roman (Grenoble) i de la Comissió de l’Estàndard Oral Lèxic, i codirector de la revista Estudis Romànics. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004).
|
 
|
