Número 172
febrer 2013

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Manuel Jorba analitza com es va rebre el poema «La pàtria» d’Aribau en el seu discurs de recepció com a membre de l’IEC

Manuel Jorba, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va pronunciar el discurs de recepció de l’IEC el 24 de gener. El discurs, titulat «A propòsit de la primeríssima recepció de “La pàtria” d’Aribau (1833-1859)», es va centrar en el poema «La pàtria. Trobes», de Bonaventura Carles Aribau. L’atenció sobre el poema va començar el 24 d’agost de 1833, amb la primera publicació conservada de l’obra. Segons Jorba, «el poema seria, des que hom començà a reflexionar sobre els canvis que es produïen en aspectes importants de la vida cultural catalana i de l’ús culte de la llengua català, una referència mítica o simbòlica tant dels orígens com de l’evolució del que s’anomena Renaixença».

Tot i que no va ser mai un manifest i que Aribau mai no va pretendre que fos així, «La pàtria» va ser llegit com si ho fos, i «d’ací la repercussió que va tenir, molt abans que no fos analitzat i valorat com a obra literària». De fet, va dur els usuaris del poema a donar-li un títol adequat al sentit que creien que tenia el poema: els més freqüents van ser «Oda a la pàtria», «A la pàtria» i «A ma pàtria», «perquè subratllaven la interpretació patriòtica i encomiàstica que es volia per al poema», va assenyalar Jorba.

El membre de la Secció Històrico-Arqueològica va concloure el discurs afirmant que «el poema d’Aribau va contribuir al reconeixement i a la visualització de les possibilitats de futur tímidament poètiques o més ambiciosament literàries i culturals de la llengua catalana» i, això, «en connivència amb la creació d’un nou país compromès amb l’engrandiment, la modernització, la monumentalització i la recuperació del prestigi cultural de la seva capital».

Manuel Jorba (Sant Esteve Sesrovires, 1942) és doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual va ser professor i catedràtic. Membre fundador de la Societat Verdaguer, s’ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIX i ha estudiat el procés d’introducció i evolució del romanticisme literari a Catalunya, el procés de formació del moviment de la Renaixença i les personalitats que hi van participar. És membre de l’IEC des del 2003.

L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Homenatge a J. V. Foix

* La crisi econòmica i la relació amb l’Estat fan aparèixer nous moviments socials, segons l’anuari Societat catalana 2012

* Les Normes ortogràfiques de l’IEC, base del català escrit actual a tot el domini lingüístic, compleixen cent anys

* Joan Subirats analitza si és possible i té sentit la sobirania al segle XXI

* L’homenatge a Jordi Castellanos omple la Sala Prat de la Riba de l’IEC

* Mor Manuel Mundó, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC

* L’Institut d’Estudis Catalans ingressa a la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE)

* Es presenta a Girona el catàleg dels manuscrits de Francesc Eiximenis, coeditat per l’IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya

* Manuel Jorba analitza com es va rebre el poema «La pàtria» d’Aribau en el seu discurs de recepció com a membre de l’IEC

* Homenatge a Joan Veny amb motiu del seu vuitantè aniversari

* Mor Josep Miquel Vidal, coordinador científic de l’Institut Menorquí d’Estudis

* El DIEC2 es va consultar una mitjana de 85.527 vegades al dia l’any 2012


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa