Tal com explica Nel·lo, la renovació de Lluch en el camp de la geografia es va fer en tres àmbits. Per una banda, el científic, ja que «va ser l’introductor dels corrents de la geografia moderna que havia conegut, sobretot, arran de la seva estada a la Universitat de Liverpool». Per una altra banda, Lluch es va preocupar per la docència i la divulgació de la geografia: estava vinculat amb el moviment de renovació pedagògica de Rosa Sensat i va crear el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. També mostrava «una gran preocupació per la presència de la geografia en el coneixement ciutadà» i, en aquest sentit, va ser, amb Max Cahner, l’impulsor de la Gran enciclopèdia catalana. Finalment, Lluch «concebia la geografia com un instrument per a la consciència ciutadana: per a ell, tenia un caràcter instrumental i no solament servia per a comprendre la realitat, sinó per a transformar-la en benefici de la col·lectivitat».
Enric Lluch i Martín era llicenciat en filosofia i lletres, però ben aviat es va passar a l’estudi de la geografia, especialment del vocabulari i la metodologia, així com de la geografia humana de Catalunya, l’evolució del pensament, la formació de l’escola geogràfica catalana i la geografia regional. Considerat un pedagog destacat, va excel·lir en la formació d’un equip d’estudiosos a la Universitat de Barcelona. El tema de la divisió territorial de Catalunya va constituir la seva especialització principal, i va dirigir equips de recerca (GET, 1968), va organitzar col·loquis i xerrades interdisciplinaris i en va publicar, juntament amb Oriol Nel·lo, els materials més importants: La gènesi de la divisió territorial de Catalunya (1983) i El debat de la divisió territorial de Catalunya (1984). Professor emèrit del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va participar en la comissió d’experts que van redactar el Pla Roca al llarg de l’any 2000, i en el qual es va esbossar un nou model d’organització territorial de Catalunya. El mateix any fou guardonat amb la distinció Jaume Vicens Vives en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora.
 Recull de premsa
|
El geògraf Enric Lluch i Martín (Barcelona, 1928), membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, va morir el 4 de desembre a Barcelona als vuitanta-quatre anys. Segons Oriol Nel·lo, geògraf i membre de la mateixa Secció de l’IEC, Lluch «va tenir un paper clau en la renovació de la geografia: va fer de pont entre l’escola geogràfica d’abans de la Guerra Civil i les generacions que van començar a estudiar geografia als anys seixanta». La cerimònia de comiat tindrà lloc al tanatori de les Corts de Barcelona dimecres, 5 de desembre, a les tres de la tarda.
