Vuit-cents científics d’arreu del món van analitzar, per primer cop, a Barcelona, la biologia amb un enfocament interdisciplinari. Ho van fer en el I Congrés Internacional de Biologia de Catalunya, que es va celebrar del 9 al 12 de juliol, i que forma part de les activitats del centenari de la Societat Catalana de Biologia.
Cromatina i epigenètica, biologia molecular del càncer, biologia de l’evolució, neurobiologia, biofísica o ecologia són alguns dels temes de què es va parlar en el I Congrés Internacional de Biologia de Catalunya (ICIBICAT), titulat «Global questions on advanced Biology», que va aplegar vuit-cents científics d’arreu del món. El Congrés, organitzat dins les activitats commemoratives del centenari de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut, tenia per objectiu analitzar el món de la biologia des d’un enfocament multidisciplinari i transversal, a més d’afavorir el diàleg entre científics joves i científics reconeguts. Segons Josep Clotet, president del Comitè Organitzador del Congrés, actualment hi ha tantes especialitats diferents en l’àmbit de la biologia «que és necessari un congrés com aquest perquè els biòlegs puguin intercanviar tot aquest coneixement». Clotet va posar de relleu l’organització d’un congrés internacional d’aquesta mena a Catalunya, un territori que, ara per ara, «és un pol d’atracció per als científics d’arreu del món».
 La inauguració del Congrés va tenir lloc al Conservatori de Música del Liceu el dilluns 9 de juliol. Els parlaments inaugurals van ser a càrrec d’Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat; Salvador Giner, president de l’IEC; Lluís Tort, president de la Societat Catalana de Biologia, i Maria Serrat, directora general del Conservatori. Manel Esteller, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, va ser l’encarregat de la conferència inaugural: «Epigenètica: de la biologia a la malaltia». A més de la d’Esteller, es van celebrar quatre conferències plenàries.
De la biologia cognitiva a l’epigenètica
Tecumseh Fitch, del Departament de Biologia Cognitiva de la Universitat de Viena, va oferir la segona de les conferències plenàries, titulada «The evolution of language». Fitch va concloure que es pot aprendre molt sobre la biologia i l’evolució del llenguatge a partir de l’anàlisi comparativa àmplia que fan els biòlegs cognitius, i que de cara al futur caldrà investigar un conjunt molt més ampli d’espècies del que s’ha investigat fins ara.
En la ponència «Huntingtin: from evolution to pathology via the embryonic stem cells», Elena Cattaneo, de la Universitat de Milà, es va centrar en la proteïna huntingtina, que causa la malaltia de Huntington. Cattaneo va destacar el poder de combinar enfocaments evolutius i de desenvolupament en l’estudi de la biologia de gens malaltia i va parlar de la recent descoberta d’una funció per a la proteïna huntingtina en les cèl•lules mare neuroepitelials.
 Miguel Ángel Martínez, d’IRSICAIXA, va oferir la ponència «The origin of AIDS», en la qual va repassar la història del virus de la sida, des que es considera que va néixer, el mes de juny de 1981, fins ara, que afecta trenta-quatre milions de persones d’arreu del món (segons dades del 2011). Segons Martínez, «encara que investigar sobre el passat pugui semblar irrellevant, entendre els orígens de la sida pot contribuir a evitar futures pandèmies».
Ricard Guerrero, de l’IEC, va centrar la seva intervenció, titulada «Planeta simbiòtic», en el paper que han jugat els microorganismes al llarg de l’evolució. Francesc Piferrer, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), va oferir la ponència «Epigenètica en la recerca ecològica i la producció animal», centrada en l’epigenètica, una àrea de la biologia que estudia els canvis en l’expressió genètica i en la funció que afecten el fenotip però que, en canvi, no comporten alteracions del genotip.
La conferència de cloenda, celebrada el 12 de juliol, va ser a càrrec de Jordi Bascompte, de l’Estació Biològica de Doñana del Consell Superior d’Investigacions Científiques (EBD-CSIC). Amb el títol «Xarxes mutualistes: l’arquitectura de la biodiversitat», Bascompte va parlar de les interaccions mutualistes entre les plantes i els animals i com contribueixen a la biodiversitat. En l’acte de cloenda també van intervenir Dídac Ramírez, rector de la UB; Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC; Lluís Tort, president de la Societat Catalana de Biologia, i Josep Clotet.
Article de Lluís Tort, president de la Societat Catalana de Biologia. |
