Número 165
juny 2012
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Les marees roges centren el discurs d’ingrés de Marta Estrada com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

«I totes les aigües del riu es van convertir en sang. Els peixos del riu van morir, el riu es tornà pestilent i els egipcis no en podien beure». Aquest fragment de la Bíblia deu ser la menció més antiga del que es coneix com proliferacions algals nocives (PAN): són proliferacions de microalgues que han assolit proporcions excepcionals o que apareixen en circumstàncies poc habituals i que, de vegades, poden causar pèrdues econòmiques o tenir efectes nocius sobre altres organismes de l’ecosistema o sobre la salut humana. Les PAN i, concretament, les marees roges generades pel fitoplàncton van centrar el discurs d’ingrés a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC de Marta Estrada i Miyares, pronunciat el 21 de maig.

Tal com va explicar Estrada, se solen considerar tres tipus de nocivitat deguda a les proliferacions algals: d’una banda, les grans acumulacions de biomassa, que poden canviar el color de l’aigua i produir grans quantitats d’escuma ―que, tot i no ser efectes directament nocius, poden afectar l’atractiu turístic d’una zona i comportar pèrdues econòmiques― o causar fenòmens d’anòxia quan les algues moren i la matèria orgànica es degrada. De l’altra banda, la toxicitat per als humans deguda al fet que certes espècies produeixen toxines que s’acumulen en bivalves o altres organismes marins i poden causar intoxicacions i, de vegades, la mort de les persones que les consumeixen. I, finalment, proliferacions d’espècies que no són tòxiques per als humans però que sí que ho són per a peixos o invertebrats.

A la Mediterrània, les marees roges eren considerades com un fenomen infreqüent fins ben entrat el segle XX, «encara que aquesta raresa té probablement molt a veure amb la falta d’investigadors», segons va explicar la ponent. L’any 1987 es va establir un programa de monitoratge de fitoplàncton tòxic, finançat per la Generalitat, la qual cosa ha permès conèixer el fitoplàncton potencialment nociu a les aigües catalanes. Estrada va repassar alguns dels episodis que s’han succeït en els últims anys i va concloure la intervenció afirmant que «el coneixement de les propietats de les diferents espècies i de com interaccionen amb variables ambientals biòtiques i abiòtiques és clau per a comprendre processos com els cicles biogeoquímics i la successió planctònica i per a esbrinar com pot respondre l’ecosistema marí a alteracions antropogèniques com el canvi climàtic o les alteracions en els cicles dels nutrients».

La conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* La Secció Filològica clou l’Any de la Paraula Viva

* L’IEC i la Xarxa Vives d’Universitats signen un conveni de col·laboració per a la promoció de la ciència i la cultura

* L’ús del català creix entre les persones que no el tenen com a primera llengua, i augmenta el consum de mitjans en català

* Cent cinquanta persones participen en les 5es Jornades Catalanes de Revistes Científiques

* Les marees roges centren el discurs d’ingrés de Marta Estrada com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

* Es lliuren a la UAB els premis de les XVII Proves Cangur de Matemàtiques

* Una conferència del xef Joan Roca clou a l’IEC un seminari sobre la cuina catalana que aplega una vintena d’especialistes

* Creació i transcendència van centrar el diàleg de l’Atri dels Gentils celebrat a l’IEC

* Joaquim Maria Puyal, membre de la Secció Filològica, guardonat amb el títol de Català de l’Any

* Aina Moll, membre de la Secció Filològica, investida doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya

* El conseller Mascarell reflexiona sobre la situació del català

* Francesc Albardaner presenta a l’IEC noves proves que apunten que Cristòfor Colom era català

* Es presenten a l’IEC les traduccions i edicions de Curial e Güelfa


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

D’acord amb la Llei 34/2002 (LSSI) i la Llei orgànica 15/1999 (PDCP) podeu Subscriure-us o Donar-vos de baixa