Número 234
gener 2019

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Conferència Física a tot arreu: fins i tot a l’òpera

El dimecres 23 de gener va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC la conferència Física a tot arreu: fins i tot a l’òpera, a càrrec de Rafael García Molina, catedràtic de física aplicada de la Universitat de Múrcia. 

En la presentació, García Molina va explicar que «la xerrada d’avui és d’una part de la física que m’apassiona, que és la divulgació. És una forma de donar a conèixer el que fem i la passió que hi posem darrere de les equacions». García Molina es va presentar com un apassionat de la física i de l’òpera, i va afirmar que per a ell «l’òpera és com donar classe, és l’espectacle perfecte». 

Abans d’entrar a gaudir de la física i l’òpera, va fer un advertiment: la ciència recreativa i l’òpera són addictives!

És ben sabut que la física i la música estan íntimament relacionades. Però no resulta tan conegut que en l’argument d’algunes òperes sorgeixen referències explícites a la física (i també a altres disciplines científiques). El magnetisme apareix en la divertida escena d’«Eccovi il medico» a Così fan tutte (de W. A. Mozart), mentre que la conservació de l’energia és responsable del funcionament d’Olympia (una nina mecànica) mentre canta l’ària «Les oiseaux dans la charmille» a Les contes d’Hoffmann (de J. Offenbach). L’enclusa que sona mentre s’interpreta el «Cor dels gitanos» a Il Trovatore (de G. Verdi) es pot fer servir per a parlar dels fonaments matemàtics de l’escala musical. L’emocionant «Lament de Dido», la famosa ària de l’òpera Dido and Aeneas (de H. Purcell), constitueix un magnífic preàmbul per a introduir el problema isoperimètric. E la nave va (de F. Fellini) és una deliciosa pel·lícula sobre el món operístic, en una escena de la qual s’interpreta el «Moment musical número 3 en fa menor» (de F. Schubert) mitjançant copes i botelles, que emeten so en funció de la quantitat de líquid que contenen. Aquests són alguns dels exemples del maridatge que pot establir-se entre l’òpera i la física. 

Durant la conferència es van escoltar fragments musicals operístics i, alhora, es van fer experiments de física relacionats amb la temàtica de les escenes seleccionades. 

Aquesta activitat va servir per a bastir ponts entre gent de ciències i de lletres (en el sentit més ampli d’ambdues accepcions), així com per a mostrar al públic en general com la física pot impregnar qualsevol faceta de l’activitat humana, fins i tot les sublims creacions operístiques.

La conferència va estar organitzada per la Societat Catalana de Física.

Notícies

* La Gramàtica essencial de la llengua catalana, una obra en línia que facilita l’accés a la normativa gramatical

* Presentació de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics

* La diplomàcia i la cooperació territorial a Europa centren tres dies de debats a l’IEC

* Josep Clotet parla de les mentides de la ciència a l’IEC

* Carme Calderer, nova membre corresponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’IEC

* Carles Viver i Pi Sunyer, membre de l’IEC, rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

* Una exposició itinerant commemora els cinquanta anys de la segona edició d’Aloma, de Mercè Rodoreda

* Presentació del monogràfic dedicat a Pompeu Fabra de la Revista de Catalunya

* L’Euskaltzaindia celebra el centenari amb un congrés sobre llengües minoritzades

* Conferència de Jordi Caballé sobre les aportacions del Premi Nobel Paul Romer

* Conferència Física a tot arreu: fins i tot a l’òpera


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa