L’Institut d’Estudis Catalans va acollir, l’11 i el 12 d’abril, el simposi Vigència de Manuel de Pedrolo, organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, la Institució de les Lletres Catalanes, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània. El simposi va commemorar el centenari del naixement de l’escriptor. |
L’encarregat d’obrir l’acte va ser Joandomènec Ros, president de l’IEC, qui va destacar que Pedrolo era un autor de «múltiples facetes» i que «moltes de les coses que va escriure […] segueixen ben vigents avui dia».
Ros també va remarcar que Pedrolo segurament és «l’autor que amb una sola obra (El mecanoscrit del segon origen) ha publicat més a casa nostra, per la qualitat literària, pel fet que era lectura obligada a les escoles... I això té un desavantatge, que és que ha eclipsat la qualitat de les seves altres novel·les».
Per la seva banda, Manuel Llanas, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, va agrair la presència de Joandomènec Ros, perquè «la presència del president de l’IEC exemplifica el compromís de la institució amb el nostre patrimoni literari, tan maltractat per les nostres autoritats educatives». A més, Llanas va reflexionar sobre el fet que és «més que just que se li dediqui un any i que l’anem recordant periòdicament, ja que va ser un escriptor admirable des de molts punts de vista».
Aquest simposi va analitzar la importància de l’obra de Manuel de Pedrolo en el marc de la literatura catalana contemporània i també va aprofundir en els aspectes més rellevants que el converteixen en un clàssic contemporani. Per aquest motiu, es va fer una relectura crítica de diversos gèneres que va conrear i una revisió sistemàtica del seu llegat literari.
Galeria de fotografies
|
 
|
