En aquests quatre anys, la Convenció ha celebrat diverses sessions, ponències, conferències, jornades de debat i assemblees, i les conclusions i propostes sorgides d’aquest procés d’anàlisi i debat s’han recollit en un llibre que es va presentar dimecres passat a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. En l’acte hi van intervenir Josep Ferrer, exrector de la UPC i president del consell de la I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana; Joandomènec Ros, president de l’IEC i vicepresident del consell de la Convenció, i Josep Pallarès, director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.
Podeu descarregar les conclusions i propostes finals de la I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana, editades per Josep Ferrer, Bernat Padró Nieto i Violeta Quiroga.
Una universitat gratuïta i oberta a la societat
En el marc del debat internacional sobre si l’educació superior s’hauria de sotmetre a la llei de l’oferta i la demanda, la Convenció aposta per una universitat «oberta cap a la societat» i que «no perdi la condició fonamental de servei públic». L’accés a la universitat «ha de ser equitatiu i igualitari» i es vol que el coŀlectiu d’estudiants sigui «més divers i inclusiu, més conscient i orientat». Per a aconseguir-ho, les matrícules han de tendir a la gratuïtat i han d’augmentar les beques de desplaçament; també hi ha d’haver temps disponible per a poder compaginar els estudis amb jornades de treball extern.
Josep Ferrer va assegurar que «el repte principal és obrir-se de portes cap enfora i ho ha de fer des de la visió de servei públic», si bé va considerar que «la universitat ha de seguir donant el servei de transferència i estar atenta a les necessitats del mercat». En aquest sentit, Josep Pallarès va fer un repàs de l’evolució del model universitari català des dels anys vuitanta fins l’actualitat i va afirmar que «és precisament aquesta fórmula la que permet tenir la universitat que tenim ara» i la que «ens assegura l’èxit».
D’altra banda, la Convenció proposa una concepció global del sistema universitari i cientificotècnic en què, en comptes de competir, els centres universitaris «cooperin», i en què es potenciï «l’equilibri territorial». L’objectiu general compartit és un sistema universitari «que promogui els valors humans i ètics, i l’esperit crític»; que s’insereixi en l’àmbit internacional, i que, alhora, «estigui arrelat a l’entorn, compromès amb la catalanitat, amb el desenvolupament sostenible i amb la construcció d’un país basat en el coneixement».
Urgent: reversió dels retrocessos dels darrers anys
Les retallades, la reforma laboral, la disminució de les beques de recerca o de les taxes de reposició, entre altres factors, han dut a una situació alarmant de reducció de plantilles, entrebancs i allargament dels processos d’estabilització, bloqueig de les expectatives de promoció, augment de la precarietat i l’estrès laboral. A conseqüència d’aquesta situació, s’està perdent una generació, per emigració i subocupació, que estava ben preparada per a fer el recanvi generacional i per a dur un nou salt qualitatiu a la universitat catalana. Aquesta pèrdua, a més, malmet els notables esforços personals i d’inversió pública. Si no volem que la situació de la universitat catalana empitjori encara més a mitjà termini, és urgent la reversió dels retrocessos dels darrers anys. |
En els darrers quaranta anys, la docència i la recerca de la universitat catalana s’han homologat amb les de l’entorn europeu, i ha arribat el moment de fer «un nou salt qualitatiu cap a un repte que va més enllà de la bondat científica i investigadora: la universitat ha d’esdevenir un veritable agent socioeconòmic de l’entorn», afirma Josep Ferrer, exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ferrer presideix el consell de la I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana, formada per representants d’entitats, organitzacions polítiques i sindicats, i constituïda el 2013 amb l’objectiu d’analitzar els problemes que ha de superar la universitat catalana i proposar solucions per a millorar el model actual i mantenir-ne el rol social. La Convenció insta a celebrar un IV Congrés Universitari Català que marqui les directrius de la universitat catalana del segle XXI.
