En aquest acte, titulat «Actualitat i vigència de Maria Àngels Anglada», van participar Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent. Vilallonga va destacar «els tres pilars de l’obra d’Anglada: llengua, compromís i memòria» i va explicar que va ser precisament l’escriptora qui «va demanar posar plaques amb els noms científics de cada planta i fragments de textos de Mercè Rodoreda» al jardí escollit per a fer la presentació.
Núria Iceta, editora de L’Avenç, va parlar de Sandàlies d’escuma: «Hi ha quatre combinacions en la protagonista de l’obra que poden semblar contraposades, però que la fan un personatge singular». Aquestes característiques, segons Iceta, són «fortalesa i mal·leabilitat, compromís social i polític i compromís familiar i artístic, les arrels culturals i l’acceptació del present, i també l’habilitat narrativa i el rigor històric». Per la seva banda, l’escriptora Susanna Rafart també es va referir a la protagonista d’Artemísia, de qui va destacar «l’equilibri perfecte». Finalment, Sam Abrams, també escriptor, va justificar el títol de l’acte, ja que considera que «Maria Àngels Anglada és un clàssic modern, que apunta més enllà del seu temps». Abrams va afirmar: «La seva obra és un far que ens orienta i posiciona davant l’actual situació de manca de valors».
A més, la presentació, organitzada per la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, la Universitat de Girona i l’IEC, va incloure un apunt musical a càrrec de Christos Barbas i Anna Pont.
Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer el 1930 a Vic. Després d’haver estudiat filologia clàssica a Barcelona, es va traslladar a Figueres, on va viure fins a la seva mort, esdevinguda l’any 1999. Va dedicar bona part de la seva vida a la docència, tot i que també va traduir textos del llatí i el grec al català. La seva trajectòria com a escriptora va començar el 1972, amb la publicació dels primers poemes a Díptic. En aquests inicis, va destacar com a crítica literària, traductora i assagista. La seva primera novel·la, Les Closes, va guanyar el Premi Josep Pla l’any 1978, que li comportà ser descoberta per un públic lector més ampli.
Posteriorment, va publicar la novel·la Sandàlies d’escuma, que li va valer el Premi Lletra d’Or i el Premio Nacional de la Crítica, tots dos de l’any 1985. Durant els anys vuitanta, va fer diversos viatges a Grècia, a l’illa de Lesbos, font d’inspiració de la novel·la Artemísia. Aquest llibre va obrir un període literari molt fructífer, culminat el 1994 amb la publicació d’El violí d’Auschwitz, novel·la que la va convertir en una narradora elogiada pel públic i la crítica. Una de les últimes obres d’Anglada publicades en vida va ser la novel·la Quadern d’Aram (1997).
El 1994 va rebre amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1995 va ser guardonada amb el Premi Novel·la de l’Any. L’any 2001 es va publicar el primer volum de les seves Obres completes, corresponent a la narrativa, i el 2004 la Universitat de Girona va crear la Càtedra Maria Àngels Anglada amb l’objectiu de promoure la seva obra i la dels escriptors gironins. |
