Número 219
abril 2017

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

El paper clau del glicogen en el cervell, tema del discurs de presentació de Joan Josep Guinovart com a membre de l’IEC

Les cèl·lules emmagatzemen glucosa en forma d’un polímer ramificat que s’anomena glicogen. Acostuma a concentrar-se als músculs —per als quals és el combustible per a contreure’s durant l’activitat física— i al fetge —per proporcionar glucosa a l’organisme en els períodes de dejuni. També es troba, en concentracions molt més baixes, al cervell. Fins fa poc, es considerava que les necessitats energètiques del cervell quedaven cobertes per la glucosa procedent de la circulació sistèmica. Tot i això, tal com va explicar Joan Josep Guinovart el 24 d’abril, a l’IEC, durant el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, diversos estudis posen de manifest que el glicogen té un paper clau en el cervell.

«El glicogen del cervell és una font d’energia a curt termini que dona suport a les activitats neuronals locals i específiques, com ara la formació de la memòria, l’estimulació sensorial i els cicles de son i vigília», va explicar, i «té un efecte protector sota estrès i en condicions com ara la hipoglucèmia, l’exercici intens, la isquèmia i les convulsions». Contràriament al que s’acostuma a pensar, va afirmar Guinovart, «les neurones tenen un metabolisme del glicogen actiu» que protegeix les neurones «de la mort induïda per la falta d’oxigen».

Una acumulació de glicogen al cervell, segons han demostrat els estudis liderats per Guinovart, «causa l’envelliment del cervell o neurodegeneració», a més de malalties com la de Lafora ―sens dubte, la més esgarrifosa de les epilèpsies que apareixen a l’adolescència―, el segell distintiu de la qual és «l’acumulació de glicogen anormal, mal ramificat, anomenat poliglucosà».

Joan Josep Guinovart és doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. Fundador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, del qual és director des del 2001, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i de l’Academia Europaea. Nomenat doctor honoris causa per la Universitat Andrés Bello de Xile el 2016, ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1999), el Diploma d’Honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica (2007), el Premi Part de la Riba de l’IEC (2009) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2014), entre altres distincions.

Notícies

* «Els romanesos, com els catalans, també hem passat per una dictadura, i potser per això ens reconeixem en la vostra literatura»

* Neix el Premi Creu Casas de l’IEC. Dones per canviar el món, que vol fomentar l’interès de les dones per la tecnologia

* Joandomènec Ros encapçala l’única candidatura a la presidència de l’IEC

* L'IEC llança per Sant Jordi la campanya «L’IEC i la fàbrica de gramàtiques»

* Es presenta el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears, que recull cinquanta mil topònims actuals no urbans de les Balears

* L’IEC cedeix a l’ESMUC la barítona per al seu estudi i ús

* Es presenta l'Associació Catalana per a la Divulgació Científica, entitat vinculada a l'IEC

* El paper clau del glicogen en el cervell, tema del discurs de presentació de Joan Josep Guinovart com a membre de l’IEC

* Sento Masià dona a l’IEC el quadre titulat Joan Fuster

* Joan Martí i Castell i Jaume Miranda, membres de l’IEC, i Miquel Crusafont, president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, reben la Creu de Sant Jordi

* Joan Francesc Mira, membre emèrit de l’IEC, guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2017

* Joan Martí i Castell ingressa a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa