El TICCC ha estat impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya, juntament amb l’IEC, i s’ha editat gràcies a la col·laboració de la Fundació Bancària “la Caixa”.
El TICCC es va presentar el dilluns 30 de gener al Palau de la Generalitat, en un acte presidit pel conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. En la presentació, hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC i autor d’un dels capítols; Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”; Arnau Queralt, director del CADS, i Javier Martín Vide, coordinador científic de l’Informe i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona.
En la seva intervenció, els dos consellers van reconèixer explícitament la feina duta a terme per les persones i les institucions que han fet possible l’Informe. Romeva va subratllar que la presentació del treball és «l’inici de la difusió de tot el coneixement recollit i de la creació de noves polítiques que ens portin cap a un nou model de país», mentre que Rull va exigir que la llei del canvi climàtic, ara mateix al Parlament, «hauria de ser una llei de país que es desplegui amb tot el seu potencial, governi qui governi». Joandomènec Ros va destacar que «per primera vegada l’Informe incorpora recomanacions per als gestors, i que aquestes són importantíssimes com a país». Javier Martín Vide va desgranar algunes de les principals conclusions de l’Informe, que, va dir, situa Catalunya «entre les regions europees privilegiades pel que fa al coneixement sobre el canvi climàtic».
L’evolució del canvi climàtic i dels seus efectes a Catalunya
Segons el TICCC, Catalunya experimentarà un augment de la temperatura de 0,8 °C aquest decenni i d’1,4 °C cap al 2050, respecte a la mitjana del període 1971-2000, i una possible disminució de la precipitació cap a mitjan segle XXI.
D’altra banda, tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes i les onades de calor, així com de les nits tropicals ―especialment al litoral i prelitoral―, les nits i els dies càlids, i la durada de les ratxes seques. També hi ha evidència d’un augment de la torrencialitat i de la freqüència dels dies amb pluges molt intenses.
Pel que fa als ecosistemes, aquests podrien veure superada la seva capacitat de resiliència i el seu funcionament i estructura, i com a resultat s’afectaria la provisió dels serveis que ens ofereixen i que són essencials per al funcionament de l’economia i la societat. Alhora, el dia a dia dels catalans es podria veure alterat amb l’agreujament dels efectes de la contaminació atmosfèrica a causa de l’augment de la temperatura, entre altres impactes.
L’Informe també posa de manifest importants impactes sobre el litoral (amb afectacions, entre d’altres, a l’activitat turística i les infraestructures portuàries i urbanes) i destaca com l’increment de la temperatura de l’aire, la reducció progressiva de la pluviometria, juntament amb un augment de la seva irregularitat, són elements preocupants que alteren directament el sistema agroalimentari català.
El document constitueix un referent excel·lent pel que fa a la regionalització de les anàlisis i projeccions sobre l’escalfament global fetes a escala mundial i europea per institucions com el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC) o l’Agència Europea del Medi Ambient. Catalunya va ser pionera en aquest esforç de regionalització amb l’impuls, l’any 2005, del Primer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (la segona edició del qual es va publicar l’any 2010).
|
.jpg)
