La inauguració del cicle es va celebrar a la Sala Pi i Sunyer el 10 de maig, i hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Jaume Sobrequés, president de la SCEH i director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, i Jordi Solé, secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat. Manuel Manonelles, director general d’Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat, va pronunciar la conferència inaugural, titulada «El món a Barcelona. Noranta-cinquè aniversari de la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit», durant la qual va referir-se a la I Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit com «l’única conferència global que s’ha fet a Barcelona des del punt de vista del dret internacional».
En l’obertura de l’acte, Solé va descriure el cicle de conferències com «una bona oportunitat per mirar enrere i analitzar un context en què el nostre país va demostrar la voluntat d’incidir en la mesura del possible i amb les eines que hi havia en la política internacional». Per a Ros, «el cicle contribuirà a donar a conèixer la faceta dels catalans com a polítics, generalment desconeguda».
El cicle va consistir, a més de la conferència de Manonelles, en les conferències següents: «Un periodista i un jurista: Eugeni Xammar i Francesc Maspons, dos catalans a la Societat de Nacions», que es va celebrar el 17 de maig i que va ser a càrrec de Joaquim Torra, editor i director del Centre d’Estudis Contemporanis, i de Ferran Armengol, jurista i professor associat de la Universitat de Barcelona; i «Joan Estelrich i la paradiplomàcia catalana a la Societat de Nacions», el 24 de maig, i que va ser a càrrec de Borja de Riquer, catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, i d’Arnau Gonzàlez, professor d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. El cicle es va cloure el 31 de maig amb una visita comentada: «El fons de la Societat de Nacions a la Biblioteca de Catalunya».
|
