|
L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat en línia la tercera edició del Diccionari de sinònims, amb més de vint-i-set mil articles i amb enllaços a d’altres obres lexicogràfiques de l’Institut. Elaborada a partir del text de la segona edició del diccionari d’Albert Jané, aquesta nova versió n’amplia el contingut i permet moltes opcions diferents de consulta.
Aquest Diccionari de sinònims, que és una obra de referència de la lexicografia catalana, ja es pot consultar a la Xarxa. La tercera edició, publicada únicament en línia per l’Institut d’Estudis Catalans, parteix del text en paper de la segona edició, publicada per l’Editorial Barcanova l’any 1995 (la primera fou publicada per l’Editorial Aedos el 1972), i ha estat ampliada i enriquida amb moltes possibilitats de consulta. La nova edició del Diccionari de sinònims conté 27.542 articles (un miler més que en la segona edició), ofereix un ampli ventall d’opcions de cerca i permet complementar la informació amb enllaços a d’altres obres lexicogràfiques de l’IEC.
L’edició en línia del Diccionari de sinònims disposa, essencialment, de les mateixes informacions de què constaven les dues primeres edicions en paper: cada article del diccionari consta d’una entrada (el lema, que és la forma que la identifica i encapçala) i d’una o diverses llistes de sinònims, disposades per accepcions (els diferents sentits o significats de l’entrada). Aquesta edició, però, afegeix altres informacions, com ara la categoria lexicogramatical, i aquesta adscripció ha portat a crear homògrafs de les entrades que tenen categories diferents. Actualment, l’obra conté 33.025 formes diferents aplegades en 27.542 articles, amb un total de 34.377 accepcions (sentits) diferents; els articles tenen entre una i tretze accepcions i un 18 % dels articles contenen més d’una accepció. A més, com a novetat, cada sinònim que pot tenir flexió de gènere fa constar la forma o les formes del femení corresponents.
Pel que fa a les possibilitats de cerca, el diccionari en línia permet de buscar mots i expressions de tres maneres diferents: mitjançant la cerca arreu de la consulta general, que és la més exhaustiva, mitjançant la cerca a l’entrada de la consulta general i mitjançant la cerca arreu de la consulta per funció sintàctica. Totes les possibilitats i opcions d’utilització del cercador estan detallades en l’apartat de la pàgina web del diccionari titulat «Instruccions d’ús».
A banda de les llistes de sinònims, cada entrada inclou també enllaços que permeten de consultar la mateixa forma lèxica en diverses obres lexicogràfiques de l’IEC: a la segona edició del diccionari normatiu (DIEC2); al Diccionari català-valencià-balear, d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll; al cercador transversal de la biblioteca en línia d’obres terminològiques del Projecte de Terminologia de Ciència i Tecnologia de l’IEC (CercaCiT), i al Diccionari descriptiu de la llengua catalana.
Aquesta possibilitat de consultar en altres diccionaris les entrades del Diccionari de sinònims és una altra de les novetats rellevants d’aquesta obra. Com explica Albert Jané en la presentació, «molt sovint, un diccionari de sinònims actua solament com un simple recordatori. El consultant hi troba la paraula desitjada, que coneix perfectament, que forma part del seu llenguatge habitual, i sobre la qual ja no li cal cap mena d’informació, però que no reeixia a recordar quan li calia usar-la. Però no sempre és així. Moltes vegades es tracta d’una forma que li és més o menys nova, o nova del tot, i de la qual, encara que el diccionari de sinònims la proposi com a equivalent d’una que ja coneix, n’ignora la significació i l’ús gramatical (per exemple, el règim en el cas dels verbs). És aleshores quan cal considerar absolutament imprescindible la consulta del mot al diccionari general, que ha d’evitar un possible ús erroni o indegut».
|
.jpg)
