 El 13 de juny de 1985 va entrar en vigor, a Catalunya, la Llei d’espais naturals (LEN), un instrument jurídic que naixia amb els objectius de «protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya». Enguany, es compleixen trenta anys de l’entrada en vigor de la Llei, i és amb aquest motiu que la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i Institut de Medi Ambient (Universitat de Girona), el Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (Universitat Rovira i Virgili), la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Geografia (Institut d’Estudis Catalans) han organitzat tres jornades per a avaluar què ha representat aquesta Llei per a la protecció dels espais naturals, però també per a reflexionar si és útil per a afrontar els reptes actuals. Les jornades es van celebrar els dies 5, 8 i 18 de juny a Girona, Tarragona i Barcelona, respectivament.
|
En la primera jornada es fa fer balanç i es van apuntar els nous reptes en la gestió dels espais naturals catalans, mentre que en la segona es van abordar aspectes jurídics de la LEN. L’IEC va acollir l’última de les jornades, que es va centrar en la gestió, la recerca i el governament. Van obrir l’acte Joandomènec Ros, president de l’Institut; Joan Pino, president de la Institució Catalana d’Història Natural; Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia, i Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals.
Fa trenta anys, amb l’aprovació de la LEN, Catalunya va esdevenir pionera a l’Estat quant a la legislació sobre els espais naturals. La situació actual, però, és molt diferent de la dels inicis. «Si comparem aquests trenta anys amb una marató, Catalunya va sortir en les primeres posicions; al cap dels anys, s’ha cansat i, ara, si no és a la cua, gairebé que hi és», va denunciar Joandomènec Ros en el seu parlament. Entre les raons que ho expliquen, va assenyalar la separació de les competències en matèria de medi ambient en dues conselleries, la crisi i la pèrdua d’empenta de la societat per actuar en pro del medi ambient. Segons el president de l’IEC, «el medi natural ha estat molt mal tractat en els últims anys», i va reivindicar la importància del medi natural «perquè la societat pugui funcionar bé».
|
 
|
