Número 192
novembre 2014

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Vacunes, ciència i societat

     

Un any més, l’Institut ha participat en la Setmana de la Ciència a Catalunya, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi); enguany ha arribat a la dinovena edició. Concretament, L’IEC i la FCRi van coorganitzar, amb el suport del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) i el Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea, la jornada Vacunes, ciència i societat. La Jornada, que tenia l’objectiu d’analitzar la transcendència social de la vacunació, va inaugurar la Setmana de la Ciència 2014 el 17 de novembre al Parlament de Catalunya.

Els parlaments d’obertura de la Jornada van ser a càrrec de Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya; Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat; Enric Claverol, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, i Joandomènec Ros, president de l’IEC. Tots quatre van subratllar el paper de la Setmana de la Ciència a l’hora de «despertar el coneixement científic i tecnològic en els estudiants d’ESO i batxillerat i desvetllar vocacions científiques», a més de destacar la necessitat que tant la ciutadania com els polítics han d’adquirir un coneixement científic de base, atès que és clau per a poder tenir opinió sobre qüestions que els afecten ―sobre l’energia nuclear, les vacunes o la fracturació hidràulica (fracking), per exemple― i per a prendre decisions.

Les vacunes, clau en la lluita contra les malalties infeccioses

El 1900, l’esperança de vida era d’uns cinquanta anys, però actualment ja és de més de vuitanta anys. En la millora de la salut pública, les vacunes hi han tingut un pes important, i malalties transmissibles com ara la verola o la poliomielitis han deixat de ser una de les principals causes de mort al món. La jornada Vacunes, ciència i societat va servir per a debatre els principals reptes en matèria de vacunació no solament dels professionals de la sanitat, sinó també dels professionals dels mitjans de comunicació, dels polítics i de la ciutadania en general. Va consistir en dues ponències: la primera, titulada «Podrem eradicar la infecció per VIH en les persones infectades? Paper de la vacuna terapèutica», va ser impartida per Bonaventura Clotet, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona; la segona, que va tractar de la vacuna del papil·loma humà i la salut de la població, va ser impartida per Xavier Bosch, director del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). La Jornada es va completar amb una taula rodona sobre les perspectives socials, mèdiques i farmacèutiques de les vacunes, i una altra en què van participar diversos partits polítics amb representació al Parlament.

Una vacuna per a la sida?

En fer públic que tenia la sida el 1985, Rock Hudson va contribuir a desestigmatitzar la malaltia. Fotografia: Viquipèdia

Des que es va descobrir la malaltia, l’any 1981, la producció de medicaments per al tractament dels infectats pel virus de la sida ha experimentat una evolució molt profitosa. Així ho va afirmar Bonaventura Clotet, que va explicar que, tal com s’havia previst l’any 1987, gràcies a aquests fàrmacs la malaltia havia esdevingut crònica i, en conseqüència, s’havia aconseguit que l’esperança de vida dels infectats pel virus ―sempre que la malaltia es detecti en un estadi precoç― sigui gairebé la mateixa que la d’una persona sana. «El futur, però, és curar la sida», va dir, i va estimar que l’epidèmia s’haurà eradicat al 2030. Quant als principals avenços mèdics en què s’està treballant actualment, un dels més rellevants és la producció d’una vacuna que començarà a provar-se en persones sanes a finals de l’any que ve i en persones infectades el 2016.

Una eina gairebé infal·lible per a prevenir el càncer de coll d’úter

Tots els càncers de coll d’úter són generats per la infecció del virus del papil·loma humà, els tipus més dominants del qual són el 16 i el 18, les dues soques del virus sobre les quals es basen les vacunes que se subministren actualment. L’increment dels casos d’infecció per aquest virus s’expliquen pels canvis «dramàtics» que s’han produït en el comportament sexual dels humans: d’una banda, s’ha avançat en cinc anys l’edat mitjana en què s’inicien les relacions sexuals; i, de l’altra, el nombre de dones que han tingut més de cinc parelles sexuals s’ha multiplicat per nou en només una o dues generacions. Això explica que, actualment, un 30 % de les dones estiguin infectades pel virus del papil·loma humà.

En la seva intervenció, Xavier Bosch va posar de manifest el gran impacte de les campanyes de vacunació i va afirmar que aquesta s’hauria d’estendre als homes. Tal com va explicar, actualment el 80 % de les nenes catalanes estan vacunades. Ara per ara, les vacunes que se subministren poden prevenir el 70 % dels càncers, i en aquests moments s’està treballant en una vacuna «definitiva» que podria prevenir entre el 90 % i el 95 % dels càncers de coll d’úter. De retruc, «s’evitarien la major part dels casos de càncers d’anus, de genitals i d’orofaringe provocats pel virus».

Perspectives socials, mèdiques i farmacèutiques de les vacunes

De les dues taules rodones de la Jornada, destaca la primera, en la qual van intervenir Carmen Cabezas Peña, subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; Antoni Plasencia, director general d’ISGlobal; Silvia de SanJosé, cap de la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia; José María Bayas, expresident de l’Asociación Española de Vacunología, i Mercè Piqueras, biòloga i divulgadora científica. Les principals qüestions que es van abordar en la taula van ser els reptes que cal afrontar en l’àmbit de la vacunació, com per exemple el compromís que ha d’adoptar cada país de considerar la vacunació com una prioritat; mantenir la qualitat i seguir bé les cobertures de les campanyes de vacunació i garantir que els professionals puguin accedir a les dades en tot el sistema sanitari; involucrar el personal sanitari en la pròpia vacunació ―perquè, si no, perden valor com a model i també com a no-transmissors de les malalties― i l’avenç en les TIC.

El tema més debatut, però, va ser la pèrdua de la percepció dels beneficis de les vacunes, que s’explica per dos grans fets: d’una banda, la salut ha millorat i han desaparegut moltes malalties, de manera que ja no se sent la necessitat de vacunar-se; de l’altra, la irrupció d’Internet i de les xarxes socials ha proporcionat una via de gran difusió als grups detractors de les vacunacions. Tal com van explicar els participants en la taula rodona, els «antivacunes» fonamenten els seus arguments en consideracions no científiques i en l’interès comercial de les farmacèutiques. Són arguments basats en la por i en l’abús del sistema sobre el ciutadà que generen confusió entre la ciutadania. Per a combatre aquest fenomen, calen, entre altres coses, especialistes en comunicació mèdica.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Vacunes, ciència i societat

* Una monografia d’alta divulgació cultural difondrà la gènesi i l’evolució del pensament de Ramon Llull

* L’IEC publica, en accés obert, la primera i segona èpoques de la revista Ciència. Revista Catalana de Ciència i Tecnologia

* L’arquitecte Joan Antoni Solans, elegit nou president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC

* Mor Antoni M. Badia i Margarit, un dels màxims referents de la lingüística catalana de la segona meitat de segle XX

* L’Institut obté el Premi Capital de la Sardana 2014 a les Iniciatives Renovadores pel programa de recerca per al disseny de la barítona

* Es crea la Càtedra Pompeu Fabra per a promoure l’ús del català en els àmbits de la docència i la recerca

* Joan Viñas parla sobre l’ètica mèdica en el seu discurs de recepció com a membre de l’IEC

* Cent setanta investigadors participen en el primer Congrés de la Societat Catalana de Matemàtiques

* La Societat Catalana de Sociolingüística clou el 40è aniversari

* Un simposi analitza l’evolució del catalanisme polític des dels orígens: del federalisme a l’autonomisme i l’independentisme

* El monòleg Obra de Cajal obre el curs 2014-2015 de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut

* «Ramon Jardí: meteorologia i instrumentació», conferència de Josep Batlló sobre el meteoròleg, astrònom i sismòleg català


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa