enllaços d'interès

informacions interès

documents interès

 

inici

mapa web

 
 

PROTECCIÓ DE SÒLS  Catalunya - les Illes Balears / Principat d'Andorra

 
 

protecció de sòls (informació general)

 

Declaració de Viena sobre el Sòl

 

funcions dels sòls

criteris sostenibilitat

processos de degradació i control

criteris protecció sòls

indicadors de qualitat

mapes de sòls

informació de sòls per a què?

finalitat dels mapes de sòls

sèries de sòls i correlació

característiques d'un mapa

gestió i interpretació d'informació de sòls a l'espai digital

catàleg de sèries i tipus de sòls de Catalunya

presentació

criteris

tipus de sòls (> 2010)

sèries de sòls (1993 - 2009)

PROCESSOS DE DEGRADACIÓ I CONTROL

DEGRADACIÓ DE SÒLS

La degradació implica una pèrdua d'utilitat actual o potencial del sòl i una disminució de les seves funcions potencials. Un determinat procés pot ser natural, mentre que si és induït, intensificat o accelerat per accions antròpiques pot esdevenir un procés de degradació. Així, per exemple, un ecosistema salí és un medi natural, la conservació del qual pot tenir interès, mentre que la salinització d'un perímetre regat s'ha de considerar un procés de degradació i, per tant un efecte no desitjable.

Ens referirem als processos que comporten degradació, ja que són els que han de portar a preveure mesures de protecció dels sòls en el marc d'un desenvolupament que es vulgui sostenible. Els efectes de la degradació de sòls es manifesten en les diverses actuacions.

Actuacions sobre el territori

El fet de promoure un desenvolupament urbanístic sostenible, de protegir els paisatges, d'assignar usos al territori, de construir obra pública, de practicar una arquitectura del paisatge, de construir jardins i parcs resultarà més eficient si es parteix d'un coneixement dels sòls i n'evitarà la degradació. Haver d'actuar en àrees amb sòls degradats és possible, però requereix sempre una inversió i unes despeses de manteniment majors.

En els casos en què inicialment a la zona hi hagi sòl on creixin plantes, prèviament a qualsevol actuació que signifiqui un segellament del terreny, cal procedir a decapar, reservar i redistribuir el material edàfic. D'aquesta manera es pot aconseguir un medi molt més favorable per al creixement de les plantes, amb despeses de construcció i manteniment menors, i es contribueix a la conservació del sòl i l'aigua.

Actuacions relacionades amb les obres públiques

La identificació d'àrees amb problemes potencials derivats de la degradació dels sòls (risc de degradació per erosió, aterrament d'embassaments per erosió dels sòls de la conca de drenatge, risc d'inundació, etc.) o per les característiques dels sòls (corrosió potencial de canonades de ferro o del formigó) és important per a la vida útil de les obres públiques.

Actuacions en mineria a cel obert

La rehabilitació sense haver previst el decapatge previ de la zona (reserva del material edàfic preexistent a la zona d'actuació) encareix i posa en perill l'èxit dels treballs de revegetació, la qual cosa retardarà la reintegració de la zona al paisatge del voltant i la recuperació de les funcions previstes pels sòls.

Actuacions relacionades amb el sector agrari

El conreu de sòls sotmesos a processos de degradació (erosió, salinització de perímetres regats, compactació, etc.) comporta una disminució progressiva de la productivitat, de manera que amb el mateix treball s'obtenen collites pitjors. Es requereixen més inputs per a mantenir la producció a mesura que el sòl es degrada, amb possibles efectes mediambientals no desitjats per culpa de l'ús més gran d'agroquímics.

Actuacions relacionades amb l'aigua

La qualitat de l'aigua es veu afectada a conseqüència de la degradació dels sòls (pèrdua de la funció de transformació, filtratge i emmagatzematge del sòl). La vulnerabilitat de les capes freàtiques superficials està relacionat amb la qualitat dels sòls i l'eficiència d'aquests per a realitzar funcions mediambientals.

Actuacions relacionades amb la qualitat ambiental

La gestió de residus (purins, fangs de depuradora i altres) pot produir una degradació de la qualitat dels sòls i les aigües, si no té en compte la capacitat d'acceptació de cada unitat de sòls i la resiliència que tenen.

La degradació dels sòls té incidència sobre la pèrdua de biodiversitat, la capacitat d'emmagatzematge de carboni, la qualitat ambiental i la desertificació.

TIPUS DE DEGRADACIÓ I MESURES DE PREVENCIÓ I CONTROL

La degradació de sòls es pot produir per:

• DEGRADACIÓ PER DESPLAÇAMENT DE PARTÍCULES

Pèrdua de l'espessor de sòl de la part superior per:

  EROSIÓ
  – erosió per esquitx
  – erosió laminar o interxaragalls
  – erosió per xaragalls
  – erosió per escorrancs
  – erosió per galeries
  – erosió per desforestació
  – eliminació de mesures de conservació de sòls i aigües
  – anivellaments sense decapatge
  – erosió eòlica

• DEGRADACIÓ PER ESTRÈS

Augment del treball intern, sense manifestacions externes a curt termini.

  DETERIORAMENT QUÍMIC
  – salinització de regadius
  – sodificació
  – acidificació
  – desequilibri de nutrients
  – gleïtzació
  – toxicitats

  DETERIORAMENT FÍSIC
  – compactació
  – entollament
  – segellament i encrostament
  – inestabilitat de l'estructura

• DEGRADACIÓ PER OCUPACIÓ

  SEGELLAMENT PERMANENT: Pèrdua de superfície de sòl.
  – habitatges
  – infraestructures lineals
  – usos industrials

• REQUERIMENTS DE REHABILITACIÓ

  MINERIA A CEL OBERT
  – runams
  – graveres

  DESCÀRREGA I DIPÒSIT DE RESIDUS
  – abocadors

• DEGRADACIÓ I CANVI GLOBAL

  – desertificació

mapa de zones cartografiades

mapes de sòls existents

cercador per municipis / parròquies

cercador per quadrícules

mapes a petita escala i d'interès històric

base bibliogràfica

sòls en imatges