Agenda

dijous  21 març 2019
18 h
Sessió en memòria de M. Teresa Ferrer i Mallol 

divendres  22 març 2019
18.30 h
Conferència de cloenda del II Congrés de l’Espai Català Transfronterer (CECT): Els segles VIII a l’XI a través de l’arqueologia

divendres  22 març 2019
9 h
IX Jornada de Cromatina i Epigenètica

dilluns  25 març 2019
18 h
Acte acadèmic d’homenatge al Dr. Ramon Parés i Farràs (1927-2018)

dilluns  25 març 2019
18 h
Seminari Raimon Bonal

dilluns  25 març 2019
19 h
XXXIII Cicle de conferències La Barcelona baixmedieval

dimarts  26 març 2019
16.30 h
Lliçons de la Càtedra

dimarts  26 març 2019
18.30 h
Presentació dels volums VIII i IX de la col·lecció Técnica e ingeniería en España

dimarts  26 març 2019
18.30 h
Conferència Turistes, residents i consum d’aigua: com es gestiona a les Illes Balears?

dimarts  26 març 2019
19.30 h
Nit de la Biodiversitat 2019


:: Més activitats ::
 
21/05/2012
Les marees roges centren el discurs d’ingrés de Marta Estrada com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

«I totes les aigües del riu es van convertir en sang. Els peixos del riu van morir, el riu es tornà pestilent i els egipcis no en podien beure». Aquest fragment de la Bíblia deu ser la menció més antiga del que es coneix com proliferacions algals nocives (PAN): són proliferacions de microalgues que han assolit proporcions excepcionals o que apareixen en circumstàncies poc habituals i que, de vegades, poden causar pèrdues econòmiques o tenir efectes nocius sobre altres organismes de l’ecosistema o sobre la salut humana. Les PAN i, concretament, les marees roges generades pel fitoplàncton van centrar el discurs d’ingrés a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC de Marta Estrada i Miyares, pronunciat el 21 de maig.

Tal com va explicar Estrada, se solen considerar tres tipus de nocivitat deguda a les proliferacions algals: d’una banda, les grans acumulacions de biomassa, que poden canviar el color de l’aigua i produir grans quantitats d’escuma ―que, tot i no ser efectes directament nocius, poden afectar l’atractiu turístic d’una zona i comportar pèrdues econòmiques― o causar fenòmens d’anòxia quan les algues moren i la matèria orgànica es degrada. De l’altra banda, la toxicitat per als humans deguda al fet que certes espècies produeixen toxines que s’acumulen en bivalves o altres organismes marins i poden causar intoxicacions i, de vegades, la mort de les persones que les consumeixen. I, finalment, proliferacions d’espècies que no són tòxiques per als humans però que sí que ho són per a peixos o invertebrats.

A la Mediterrània, les marees roges eren considerades com un fenomen infreqüent fins ben entrat el segle XX, «encara que aquesta raresa té probablement molt a veure amb la falta d’investigadors», segons va explicar la ponent. L’any 1987 es va establir un programa de monitoratge de fitoplàncton tòxic, finançat per la Generalitat, la qual cosa ha permès conèixer el fitoplàncton potencialment nociu a les aigües catalanes. Estrada va repassar alguns dels episodis que s’han succeït en els últims anys i va concloure la intervenció afirmant que «el coneixement de les propietats de les diferents espècies i de com interaccionen amb variables ambientals biòtiques i abiòtiques és clau per a comprendre processos com els cicles biogeoquímics i la successió planctònica i per a esbrinar com pot respondre l’ecosistema marí a alteracions antropogèniques com el canvi climàtic o les alteracions en els cicles dels nutrients».

La conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

A cura de Jordi Salas-Salvadó, Montserrat Barbany i Abel Mariné

Alimentació i nutrició a Catalunya: industrials, productors i científics

 

Georgina Rabassó

L'univers vivent d'Hildegarda de Bingen : perspectives filosòfiques

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència