Agenda

dijous  14 desembre 2017
18 h
Tercera conferència del cicle La tecnologia al servei de les persones, anomenada «La mobilitat elèctrica»

dijous  14 desembre 2017
9.45 h
XIV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de la Gramàtica»

divendres  15 desembre 2017
10 h
II Jornada sobre la Divulgació de la Llengua Catalana als Mitjans de Comunicació

divendres  15 desembre 2017
13 h
Premis CCNIEC 2017

divendres  15 desembre 2017
19.30 h
Conferència: «Mineria i patrimoni miner català. Inventari i avaluació de museus i parcs geològics. Estratègies a seguir per a la conservació i divulgació científica»

dilluns  18 desembre 2017
18.30 h
Conferència: «Copernicus, el sistema europeu d’observació de la Terra» 

dimarts  19 desembre 2017
19 h
Presentació del número 27 de Treballs de Sociolingüística Catalana, dedicat a la transmissió lingüística intergeneracional

dimarts  19 desembre 2017
19 h
Acte científic amb motiu de la commemoració del Premi Nobel de Química 2017

dimecres  20 desembre 2017
18.30 h
Commemoració del 125è aniversari del naixement d’Aurora Bertrana, la primera sòcia de la Societat Catalana de Geografia

dimecres  10 gener 2018
19 h
Conferència: «El greix marró: què és i què el converteix en un aliat antiobesitat»


:: Més activitats ::
 
21/05/2012
Les marees roges centren el discurs d’ingrés de Marta Estrada com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

«I totes les aigües del riu es van convertir en sang. Els peixos del riu van morir, el riu es tornà pestilent i els egipcis no en podien beure». Aquest fragment de la Bíblia deu ser la menció més antiga del que es coneix com proliferacions algals nocives (PAN): són proliferacions de microalgues que han assolit proporcions excepcionals o que apareixen en circumstàncies poc habituals i que, de vegades, poden causar pèrdues econòmiques o tenir efectes nocius sobre altres organismes de l’ecosistema o sobre la salut humana. Les PAN i, concretament, les marees roges generades pel fitoplàncton van centrar el discurs d’ingrés a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC de Marta Estrada i Miyares, pronunciat el 21 de maig.

Tal com va explicar Estrada, se solen considerar tres tipus de nocivitat deguda a les proliferacions algals: d’una banda, les grans acumulacions de biomassa, que poden canviar el color de l’aigua i produir grans quantitats d’escuma ―que, tot i no ser efectes directament nocius, poden afectar l’atractiu turístic d’una zona i comportar pèrdues econòmiques― o causar fenòmens d’anòxia quan les algues moren i la matèria orgànica es degrada. De l’altra banda, la toxicitat per als humans deguda al fet que certes espècies produeixen toxines que s’acumulen en bivalves o altres organismes marins i poden causar intoxicacions i, de vegades, la mort de les persones que les consumeixen. I, finalment, proliferacions d’espècies que no són tòxiques per als humans però que sí que ho són per a peixos o invertebrats.

A la Mediterrània, les marees roges eren considerades com un fenomen infreqüent fins ben entrat el segle XX, «encara que aquesta raresa té probablement molt a veure amb la falta d’investigadors», segons va explicar la ponent. L’any 1987 es va establir un programa de monitoratge de fitoplàncton tòxic, finançat per la Generalitat, la qual cosa ha permès conèixer el fitoplàncton potencialment nociu a les aigües catalanes. Estrada va repassar alguns dels episodis que s’han succeït en els últims anys i va concloure la intervenció afirmant que «el coneixement de les propietats de les diferents espècies i de com interaccionen amb variables ambientals biòtiques i abiòtiques és clau per a comprendre processos com els cicles biogeoquímics i la successió planctònica i per a esbrinar com pot respondre l’ecosistema marí a alteracions antropogèniques com el canvi climàtic o les alteracions en els cicles dels nutrients».

La conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Número 7 de la revista Catalan Social Sciences Review

 
 

Pere Gil i Estalella

Història moral de Cathalunya

 

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis