Agenda

dissabte  25 maig 2019
19 h
Taller de xiulells i trompes

dilluns  27 maig 2019
11 h
Presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana

dilluns  27 maig 2019
17.30 h
Lliurament dels premis de la Prova Cangur 2019

dilluns  27 maig 2019
18 h
Seminari de Teoria Sociològica Raimon Bonal

dilluns  27 maig 2019
19 h
Lliurament del XII Premi Ferran Armengol i Tubau 2018

dimarts  28 maig 2019
18.30 h
Presentació del llibre Azares y decisiones. Recuerdos personales

dimecres  29 maig 2019
19 h
Presentació del llibre La narrativa catalana al segle XXI. Balanç crític

dijous  30 maig 2019
9 h
XVI Jornada SCATERM: «La Viquipèdia i la terminologia»

dimecres  5 juny 2019
19 h
Sessió de recepció de Martina Camiade Boyer com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

dimecres  5 juny 2019
9 h
Novena jornada Medi ambient i societat: pautes per a la gestió ambiental


:: Més activitats ::
 
21/05/2012
Les marees roges centren el discurs d’ingrés de Marta Estrada com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

«I totes les aigües del riu es van convertir en sang. Els peixos del riu van morir, el riu es tornà pestilent i els egipcis no en podien beure». Aquest fragment de la Bíblia deu ser la menció més antiga del que es coneix com proliferacions algals nocives (PAN): són proliferacions de microalgues que han assolit proporcions excepcionals o que apareixen en circumstàncies poc habituals i que, de vegades, poden causar pèrdues econòmiques o tenir efectes nocius sobre altres organismes de l’ecosistema o sobre la salut humana. Les PAN i, concretament, les marees roges generades pel fitoplàncton van centrar el discurs d’ingrés a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC de Marta Estrada i Miyares, pronunciat el 21 de maig.

Tal com va explicar Estrada, se solen considerar tres tipus de nocivitat deguda a les proliferacions algals: d’una banda, les grans acumulacions de biomassa, que poden canviar el color de l’aigua i produir grans quantitats d’escuma ―que, tot i no ser efectes directament nocius, poden afectar l’atractiu turístic d’una zona i comportar pèrdues econòmiques― o causar fenòmens d’anòxia quan les algues moren i la matèria orgànica es degrada. De l’altra banda, la toxicitat per als humans deguda al fet que certes espècies produeixen toxines que s’acumulen en bivalves o altres organismes marins i poden causar intoxicacions i, de vegades, la mort de les persones que les consumeixen. I, finalment, proliferacions d’espècies que no són tòxiques per als humans però que sí que ho són per a peixos o invertebrats.

A la Mediterrània, les marees roges eren considerades com un fenomen infreqüent fins ben entrat el segle XX, «encara que aquesta raresa té probablement molt a veure amb la falta d’investigadors», segons va explicar la ponent. L’any 1987 es va establir un programa de monitoratge de fitoplàncton tòxic, finançat per la Generalitat, la qual cosa ha permès conèixer el fitoplàncton potencialment nociu a les aigües catalanes. Estrada va repassar alguns dels episodis que s’han succeït en els últims anys i va concloure la intervenció afirmant que «el coneixement de les propietats de les diferents espècies i de com interaccionen amb variables ambientals biòtiques i abiòtiques és clau per a comprendre processos com els cicles biogeoquímics i la successió planctònica i per a esbrinar com pot respondre l’ecosistema marí a alteracions antropogèniques com el canvi climàtic o les alteracions en els cicles dels nutrients».

La conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

De Núria Romaní Sala.

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del ‘Conventus Tarraconensis’ (s. II aC - VI dC)

 
 

De Theodore Gray.

Segona edició d’Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l’Univers

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència