Agenda

dissabte  21 octubre 2017
De 8.30 a 22.30 (dia 20) i de 8.30 a 19 hores (dia 21)
XX Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana

dilluns  23 octubre 2017
17.30 hores
Junta general ordinària de la Societat Catalana d’Economia i conferència «L’economia catalana, canvis recents i alguns reptes futurs»

dilluns  23 octubre 2017
18 h
Seminari de Teoria Sociològica Raimon Bonal

dilluns  23 octubre 2017
19 h
Ponències: «Un gastroviatge per l’enopaisatge» i «Els falsos mites dels diferents aliments», dins el cicle organitzat per les acadèmies Els aliments

dimarts  24 octubre 2017
18.30 h
Inauguració de curs 2017-2018 de la Societat Catalana de Geografia

dimarts  24 octubre 2017
18h
ACTE SUSPÈS DEGUT A LA SITUACIÓ POLÍTICA - Inauguració de curs 2017-2018 de la Societat Catalana de Pedagogia

dimarts  24 octubre 2017
19 h
Lliurament del Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2017

dimarts  24 octubre 2017
9.00 h
Jornada Intervencions i usos a la masia. Un repte de futur

dimecres  25 octubre 2017
11.45 h
Trobada entre la doctora Sandra Díaz, Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2017, i els estudiants de batxillerat de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC)

dimecres  25 octubre 2017
18.30 h
Taula rodona: «Antibiòtics: per què els bacteris superresistents són la propera amenaça?»


:: Més activitats ::
 
21/05/2012
Les marees roges centren el discurs d’ingrés de Marta Estrada com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

«I totes les aigües del riu es van convertir en sang. Els peixos del riu van morir, el riu es tornà pestilent i els egipcis no en podien beure». Aquest fragment de la Bíblia deu ser la menció més antiga del que es coneix com proliferacions algals nocives (PAN): són proliferacions de microalgues que han assolit proporcions excepcionals o que apareixen en circumstàncies poc habituals i que, de vegades, poden causar pèrdues econòmiques o tenir efectes nocius sobre altres organismes de l’ecosistema o sobre la salut humana. Les PAN i, concretament, les marees roges generades pel fitoplàncton van centrar el discurs d’ingrés a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC de Marta Estrada i Miyares, pronunciat el 21 de maig.

Tal com va explicar Estrada, se solen considerar tres tipus de nocivitat deguda a les proliferacions algals: d’una banda, les grans acumulacions de biomassa, que poden canviar el color de l’aigua i produir grans quantitats d’escuma ―que, tot i no ser efectes directament nocius, poden afectar l’atractiu turístic d’una zona i comportar pèrdues econòmiques― o causar fenòmens d’anòxia quan les algues moren i la matèria orgànica es degrada. De l’altra banda, la toxicitat per als humans deguda al fet que certes espècies produeixen toxines que s’acumulen en bivalves o altres organismes marins i poden causar intoxicacions i, de vegades, la mort de les persones que les consumeixen. I, finalment, proliferacions d’espècies que no són tòxiques per als humans però que sí que ho són per a peixos o invertebrats.

A la Mediterrània, les marees roges eren considerades com un fenomen infreqüent fins ben entrat el segle XX, «encara que aquesta raresa té probablement molt a veure amb la falta d’investigadors», segons va explicar la ponent. L’any 1987 es va establir un programa de monitoratge de fitoplàncton tòxic, finançat per la Generalitat, la qual cosa ha permès conèixer el fitoplàncton potencialment nociu a les aigües catalanes. Estrada va repassar alguns dels episodis que s’han succeït en els últims anys i va concloure la intervenció afirmant que «el coneixement de les propietats de les diferents espècies i de com interaccionen amb variables ambientals biòtiques i abiòtiques és clau per a comprendre processos com els cicles biogeoquímics i la successió planctònica i per a esbrinar com pot respondre l’ecosistema marí a alteracions antropogèniques com el canvi climàtic o les alteracions en els cicles dels nutrients».

La conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Martí Teixidó

Pedagogia, ara

 

Enric Ortega i Gonzàlez

Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans

 
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis